Un novel·la com El Poder del Perro trascendeix a qualsevol gènere. La Narcoliteratura està en boca de més gent que fa uns anys perquè vivim en la societat dels excessos, en aquest cas d’informació. La situació de la frontera dels EUA amb Mèxic, la corrupció, les relacions-interessos creats entre governs i església catòlica, els pactes de silenci, les guerres entre cartels, societats perdudes i subvencionades per la droga, paraïsos fiscals, piles de morts, manipulació informativa, immunitats vergonyoses, vistes grosses, amnisties inexplicables… La realitat del món queda a ulls de tothom, potser sense dades ni noms, però qui més qui menys sap de què va el tema del narcotràfic i com es subvenciona. I per qui vulgui saber-ho, aquest és el seu llibre.
Don Winslow crea una novel·la més vigent que mai on tots aquests temes queden a la vista del lector, en una novel·la total que farà les delícies dels lectors més exigents. Trames, subtrames es van creuant al mateix ritme en el que viuen alguns dels personatges, que un cop més són la clau d’una gran obra, en aquest cas, de la novel·la El Poder del Perro, un llibre sobre homes bons que poden ser dolents contra homes dolents que a vegades són bons, sobre la Guerra de les Drogues, la Guerra pel Poder del Perro. I la literatura sobre Guerres, quan té el nivell de El Poder del Perro, ens fa gaudir, patir i obrir els ulls.
Els personatges que t’atrapen en aquesta guerra són d’aquells que acabes recordant. Art Keller és el poli de la DEA, professional, infalible i honest que perd la noció dels fets i acaba sent enganyat, sortint no només ell perjudicat, sinó els que l’envolten; Keller és un home que deixa de creure en tot perquè finalment se n’adona que el món és un gran mercat de valors on els interessos creats per la política, el narcotràfic i l’església són un dels motors del sistema esconòmic mundial. Els narcotraficants mexicans, sustentats pels diferents governs i pels interessos mexicans i nordamericans per erradicar qualsevol moviment anticapitalista, queden representats pels membres de la família Barrera, la qual no té res a envejar a la família Corleone; potser amb menys carisma i però amb molta més maldat que la família de Don Vito, els Barrera estan dirigits per Miguel Àngel Barrera, amo i senyor del narcotràfic, polític, pedòfil, assassí, qui farà tot el possible per aniquilar la resistència de les famílies rivals; Adán Barrera, fidel a la família, al negoci i a la seva ambició de poder, i Raúl Barrera, l’home de negocis més hortera i sanguinari de Mèxic. Les dues cares de l’església queden en evidència: per una banda, per un pesonatge vital de la història, el pare Parada, qui creu en una església altruïsta, i d’altra banda, Antonucci, home amb hàbit capaç de tot per salvar el nom de l’Església Catòlica. Sean Callan representa a un delinqüent de carrer que acaba per convertir-se en un dels molts assassins de luxe que desfilen per la novel·la, i que és així com sap guanyar-se la vida, passant a formar part de l’engranatge format per exèrcits de militars, sicaris, policies, federales, criminals i tots els elements que formen una màquina de fer diners i de matar a tot aquell que molesti. I no ens deixem a la prostituta de luxe, Nora, la reina del moment d’un mercat de dones que serveixen als líders dels diferents sectors del narcotràfic que es veu emmig del merder amb uns dilemes morals que no la deixen estar tranquila.
Durant gairebé 30 anys, Don Winslow retrata la lluita contra la droga d’Art Keller, un policia mig mexicà, ex-veterà de la guerra del Vietnam, en principi ingenu i sempre honest oficial de la DEA (Drug Enforcement Administration). Keller es veu del tot implicat en l’ odissea d’interessos que hi ha instal·lada al continent americà per portar la droga des del Tercer Món americà fins l’Imperi que tot ho veu. Amb Mèxic com a nucli, amb assumptes a Colòmbia, Honduras, El Salvador, Keller és un personatge perfectament construït; a l’any 1975, quan s’inicia la història, és un jove policia que entra en contacte amb el futurs capos del narcotràfic, Miguel Ángel Barrera. Keller, inexpert, ambiciós i passarell, col·labora sense saber-ho en el relleu generacional de la cúpula del narcotràfic. Acaba amb el ‘senyor feudal de la droga’ del moment, Pedro Avilés, però alhora permet que Miguel Ángel Barrera, oficialment un policia, extraoficialment mà dreta del governador de l’estat de Sinaloa i encarregat màxim de l’Operació Còndor, es faci amb el poder dels negocis de la droga amb el beneplàcit del govern de Mèxic i dels EUA i acabar amb la hemeonia d’un capo que no oferia les garanties exigides per governs i traficants. Barrera es converteix en el sanguinari cervell de tota una estructura que viu del narcotràfic, que viu de les seves relacions amb els governs nordamericà i mexicà, que mata a civils, revolucionaris i sectors propers a ideologies d’esquerra, que es relaciona amb la ultradreta que no vol ni veure la possibilitat d’una altra Cuba, i en definitiva, d’una organització que actua com a exèrcit de sicaris i de contrabandistes de luxe amb el beneplàcit de la plana major política mexicana i nordamericana.
El Poder del Perro és una guia documentadíssima de tot el que envolta el narcotràfic: el circ polític, l’església catòlica i els diferents cartels porten la veu cantant i cadascú a la seva manera, treu benefici. El Poder del Perro és l’infern a les mans, una ficció real de la relació d’amor entre política, drogues, sang i un sac de crucifix. Una narració en un frenètic present, mostra del talent de Winslow, les trames i subtrames que enganxen, gran personatges, el llibre és un thriller tan recomanable com insuportable. Ens expliquem: Un crític nordamericà va comentar, com cita Fresán al pròleg, que si el 10% del que es diu a El Poder del Perro fos veritat, seria quelcom horripilant; que el 90% pugui ser cert, resulta insuportable. Per si de cas, apuntarem que Don Winslow afirma que el llibre es basa en fets reals.
