Així doncs, els 90 ens van deixar imatges per sempre: un personatge amb tisores en lloc de mans, una pluja de granotes, alguns dels assassins més despiatats mai vistos fins el moment, a un grup d’atracadors de bancs vestits com si haguessin sortit de Banda Aparte de Jean Luc Godard, a John Travolta i Uma Thurman ballant al ritme de Chuck Berry, l’estafa del corrent dogma liderat per Lars Von Trier, a un dels policies més corruptes i decadents vist mai en una pantalla de cine, a Scorsese entregant un dels millors films d’època mai realitzats i una perfecta radiografia del món dels gàngsters, al salvatge Max Cady, a Benicio del Toro i Johnny Depp en un descapotable camí de Las Vegas, a Woody Allen firmant dues de les seves obres més contundents sobre l’home actual i la relació de parella, l’explosió del cinema xinès emulant a la Nouvelle Vague francesa per demostrant que no tot són arts marcials, a David Cronenberg provocant als espectadors de mig món amb la seva adaptació d’ una obra de J.G. Ballard, a noves formes d’entendre el terror ideades per les ments de David Lynch o Michael Haneke, a un hereu d’ Akira Kurosawa com és Shohei Imamura, a la recuperació del cine rus gràcies a figures com Aleksandr Sokurov i Nikita Mikhalkov, les imatges de Michelle Pfeiffer o Maggie Cheung vestides de làtex negra, a Jeff Bridges creant un dels presonatges més divertits i carismàtics mai ideats per els germans Cohen, o a Edward Norton i Helena Bonham-Carter agafats de la mà mentres observen com s’ensorren les bases del sistema…
Evidentment falten títols del nivell de The Addiction d’Abel Ferrara, Misterioso Asesinato en Manhattan de Woody Allen, Hard Boiled de John Woo, Velvet Goldmine de Todd Haynes, Ju Dou de Zhang Yimou, Morir Todavia o Hamlet de Kenneth Branagh, Wonderland de Michael Winterbottom, L. A. Confidential de Curtis Hanson, En el Nombre del Padre de Jim Sheridan, El Rey Pescador de Terry Gilliam (per culpa d’un irritant Robin Williams) o Amor a Quemarropa de Tony Scott, però creiem que els que venen a continuació són els que il·lustren millor els 10 anys que van des del 1990 fins el 1999, o almenys són els que millor record ens han deixat.