Ara fa 15 anys Manic Street Preachers van publicar The Holy Bible, el seu millor treball, un disc que sense voler va suposar l’epíleg de la banda amb Richey James. Richey era l’ideòleg del grup i juntament amb Nicky Wire, el responsable de dotar a la banda d’un discurs polític i social. Les depressions de Richey el van portar a desaperèixer del mapa, i a dia d’avui encara no es sap el que va passar realment amb el guitarrista auto-destructiu dels de Gal.les. Sense perdre la seva identitat el grup va publicar sis àlbums més, però faltava alguna cosa. Amb Journal for Plague Lovers, els Manic es retroben amb aquella part que havien perdut: les lletres de Richey James; i es que aquest nou disc és tot un homenatge el seu desaparegut camarada recuperant 14 lletres escrites abans de la seva desaparició amb un resultat atronador. Temes com Marlon J.D., l’inicial Peeled Apples, l’èpica This Joke Sport Severed, o el primer single Jackie Collins Existential Question Time, per citar-ne alguns, retornen el millor de la banda amb l’ajuda de Steve Albini als controls.
Sense desmerèixer en cap moment els seus anteriors treballs, Journal for Plague Lovers es converteix en el millor treball del grup des de Everything Must Go. Un disc que ressucita a un grup que molts ja consideraven acabat.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=L5jcqIMuIc4]
One Comment
Comments are closed.