The Rolling Stones reediten el 17 de maig el que per molts és la seva darrera gran obra mestra, Exile on Main Street, el disc que van publicar al 1972, després de Let it Bleed (1969) i Sticky Fingers (1971), i que va precedir Goat’s Head Up (1973) i It’s Only Rock’n’Roll (1974).
El disc va ser gravat a una chàteau o mansió residencial de Villa Nellcóte, a Villefranche-sur-Mer, prop de Niça i Cannes, en una casa que havia estat utilitzada per la Gestapo durant la Segona Guerra Mundial. William Burroughs, Terry Southern, John Lennon i Gram Parsons són alguns dels noms que van passar per la casa durant l’any 1971, duran la gravació de l’àlbum. L’octubre de 1971 van acabar les sessions de Nellcóte: la policia va acudir a la mansió per interrogar als residents, ja us podeu imaginar el perquè, i els Stones i la seva tropa van marxar a Los Àngeles per acabar el disc. El 24 i 25 de març de 1972, Jimmy Miller i Andy Johns van realitzar la mescla final als estudis Wally Heider. John Van Hamersveld (artista gràfic autor de Magical Mystery Tour) i Norman Steef (fotògraf i director artístic d’United Artist Recors) es van encarregar del disseny de la portada, amb col·laboració de Robert Frank.
La reedició està formada pels 18 temes de l’àlbum original. Hi haurà una edició de luxe on apareixeran 10 temes inèdits, entre els que trobem títols com Plundered My Soul, Dancing In The Light, Following the River i Pass The Wine, a més de versions alternatives de Soul Survivor i Loving Cup. I com ja va sent habitual, per les butxaques més plenes i generoses, hi haurà una edició de super luxe, l’ anomenada de col·leccionista, que inclou el que ja presenta l’edició de luxe, i a més el vinil, un dvd amb un documental de 30′, i un llibre de 50 pàgines.
Els Stones en el seu moment varen ser els més grans. Ara són una de les més grans màquines de fer diners, però el seu llegat i crèdit són envejables. Almenys, aquest cop faran caixa amb una obra màxima que permetrà als més joves aproximar-se a música de veritat, i als més veterans, recordar la grandesa de Jagger, Richards, Watts, Wyman i Mick Taylor en plenitud artística, a més de la possiblitat d’omplir l’estanteria amb material nou de qualitat.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=lshY3O5UJDU]