L’autor de David Boring és Daniel Clowes (1962), i potser us sona el nom per l’adaptació cinematogràfica de la novel·la gràfica Ghost World, o pel cartell del llargmetratge Happiness del que n’és autor; obres que l’han portat a ser un autor de culte (Lloyd Llewellyn, EightBall…) a un fenòmen multitudinari.
El còmic David Boring, que el 2003 va obtenir el premi a “Millor Obra Estrangera” al Saló del Còmic de Barcelona, no fa honor al nom del protagonista ni a les recurrents bromes que Clowes fa al respecte. L’argument narra les peripècies d’aquest adolescent desdibuixades per records de la infancia, somnis, tires d’un còmic (que havia fet el seu pare), pensaments… alguns fans equiparen la narrativa de Clowes amb la de David Lynch.
La visita de Whitey trastoca a Boring que més tard s’obsessiona amb Wanda, qui desapareix després que aquest rep un tret. L’argument gira al voltant d’una moneda de la sort que és la que dóna Whitey a Boring i la que se puposa que el salva en ocasions, a ell i altres personatges, de la condició humana, la naturalesa de l’home que Clowes ens suggereix que pot arribar a ser més perillosa que una arma.
Other Articles
‘Waltz with Bashir’, d’Ari Folman
Mor Lux Interior
