Del 5 de maig al 3 d’octubre podem veure al CaixaForum la primera gran exposició antològica que es presenta a Espanya de Jacques Henri Lartigue. L’exposició recull un total de dues-centes peces, procedents de la Donation Jacques Henri Lartigue de París, entre còpies modernes, instantànies originals, càmeres, quaderns, agendes i alguns toms del diari que va fer al llarg de tota la seva vida.
La mostra està dividida cronològicament en seccions que agrupen etapes o temes de la vida del fotògraf: imatges del món flotant, morir no és pas gaire més que oblidar, l’home que havia estat allà, el fluir del temps, una mirada moderna, la velocitat, la lleugeresa, dones boniques i endinsar-se en allò desconegut.
H.J. Lartigue als vuit anys es va introduir a la fotografia amb una Gaumont Block-Notes de plaques portàtil lleugera i manejable, regal del seu pare. Ja de ben petit va crear un dietari amb fotografies i breus textos, que inclús indicaven el temps del dia. El seu germà (anomenat Zissou), els seus pares, la seva tata… són alguns dels personatges protagonistes en les fotos d’aquest vailet que capta el que esdevindrà record. En pocs anys capta unes 5000 fotografies.
Amb l’edat és cada cop més conscient dels seus mitjans d’expressió i l’enquadrament esdevé essencial. El 1919 es casa amb Bibi (la filla d’André Messaguer), i tant ella com el seu fill Dani apareixen a les seves fotos d’estiueig a Niça, Hendaia, . El 1930 Lartigue coneix Renée Perle, es separa de Bibi, i és llavors quan les dones que va coneixent esdevenen musses de les seves fotografies: Coco, Florette…
Criat en una família on l’esport ocupava un lloc destacat en l’educació, pren fotografies de campionats del món de tenis o de bobsleigh. I el naixement de la Teoria de la Relativitat el 1905 amb Albert Einstein, el porten a experimentar fotografiant bòlids en moviment. Els llançaments, les caigudes, les persecucions, els balls o les tombarelles són captades pel fotògraf.
També reflecteix la seva particular visió de les dones i d’un món que canviava a gran velocitat. Tot això permetrà que el visitant de l’exposició descobreixi el retrat d’una època ja desapareguda a partir de les imatges inconfusibles de Lartigue, un mestre que durant els seus gairebé noranta anys de trajectòria mai no es va deixar de considerar un aficionat. L’obra de H.J. Lartigue no té influència en cap fotògraf del seu temps, ja que la seva obra no havia estat exposada abans del 1963 quan el MoMA (Museum of Modern Art) va dedicar-li una exposició que reunia fotografies realitzades entre els nou i els vint-i-vuit anys de l’autor, a l’edat de 69 anys.
Aquí teniu un breu vídeo de l’exposició:
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=8G2nD14vALA]