Thee Oh Sees: les tendències, a les escombraries

Warm Slime és el nou treball de Thee Oh Sees, EP que han publicat després de Help i Dog Poison. Són de San Francisco, hereus directes de The Sonics, The 13th Floor Elevators, i evidentment, de  Jefferson Airplane. La trajectòria de la banda californiana s’inicia al 1997, i disc a disc, finalment ha trobat el reconeixement que mereixen. Un disc com Help va ser l’empenta definitiva, gràcies a temes com Enemy Destructs i Can You See. Garatge Rock autèntic, immediat, que desprèn una energia i immediatesa amb matissos psicodèlics. Les guitarres fuzzy, aromes folk i pop dels 60’s, pop-rock primitiu i visceral que recupera l’essència de l’escena dominada en el passat pels citats al principi, a més de The Creation, The Seeds, i com no, Stones i Byrds, per nomenar només alguns. Thee Oh Sees s’apropen més al caràcter cru de The Sonics i The Creation, però no menypreen aromes més pop i fins i tot folk de l’estil The Mamas & The Papas.

John Dwyer, guitarra i veus, Brigit Dawson, pandereta i veus, Petey Dammit al baix i Mike Shoun a la bateria, formen Thee Oh Sees.  Es van formar al 1997, i treball rere treball, han anat consolidant el seu so. A base d’ EP’s, compliacions, directes i LP’s els de San Francisco, s’han sumat a la llista de bandes que, liderades per The Brian Jonestown Massacre, Spiritualized, The Warlocks, Dead Meadow i Black Lips, han obert un panorama amb arrels 60’s i atmosfera indie de finals dels 80’s (Galaxie 500, Spacemen 3, The Telescopes, Loop, Pale Saints) en el que bandes noves com The Black Angels (els d’Austin, grans nous abanderats), The Strange Boys, Harlem, The Vandelles i Gliss, entre d’altres, han donat aire a un mercat atapeït de banalitat extrema i pretenciositat insuportable. Només cal veure els cartells, no només el disseny, sinó també els noms que apareixen a All Tomorrow’s Parties i a Austin Psych Fest, sense anar més lluny, grups amb recorregut disposats a expressar-se de forma natural, passant-se pel forro la maleïda tendència i un mercat snob i frívol, gràcies a un esperit independent i rebel, passional i autèntic. Són bandes que recuperen l’esperit pop-rock d’abans: això és el que faig, aquí ho teniu, sense mirar què ven. I al final, el temps posa les coses al seu lloc. Qui segueix el mercat, acaba o bé a la lliga d’U2, Coldplay, o bé a la boca i oïdes dels més moderns i guais, i finalment, a l’estanteria ple de pols i oblidat per la moda de torn.

Thee Oh Sees és una de les bandes triades pel comisari del proper All Tomorrow’s Parties, Matt Groening, i que es celebrarà a un poblet del Sud-Oest d’Anglaterra, Minehead (al comtat de Somerset); també tocaran a Barcelona, al Primavera’s. Thee Oh Sees, pop-rock de garatge, sense concessions, psicodèlic i visceral a parts iguals.

Discografia: 34 Reasons Why Life Goes On Without You / 18 Reasons To Love Your Hater To Death [aka 1]; 2 (2004); Song about Death and Dying [aka 3];  Get Stoved [aka 4](2005); The Cool Death of Island Raiders [aka 5], (2006, com The OhSees); Sucks Blood (2007, com The OhSees); The Master’s Bedroom is Worth Spending a Night In (2008); Thee Hounds of Foggy Notion (2008, Live Album/DVD limited to 1000 copies/LP Version); Help (2009); Zork’s Tape Bruise (2009, Col·lecció de Demos i Singles); Dog Poison (2009) i Warm Slime (2010).

Vídeo:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=V3Eab5vkwNk]