A Madrid, i no a Barcelona, s’inaugura el 10 de juny l’exposició Helen Levitt. Lírica Urbana. Fotografias 1936-1993, al Museu Colecciones ICO, organitzada pel Festival PhotoEspaña, en la que és la primera retrospectiva d’aquesta autora a l’estat espanyol, qui va morir l’any passat a l’edat de 96 anys. Levitt treballava al carrer, sobretot a Nova York, on va néixer, fotografiant a gent senzilla, humil, i donant protagonisme i dignitat als oblidats.
Helen Levitt va ser una de les grans fotògrafes del darrer segle. Se la considera alumne de Walter Evans, qui la va dirigir en els primers contactes amb el laboratori, i Cartier-Bresson, qui la va animar a comprar-se la primera càmera, una Leica 35 mm; un altra de les seves grans influències és el cinema dels anys 40 i 50 (Levitt va fer un curt, In the Street (1948), sobretot Jean Renoir i Luis Buñuel. D’aquest últim, Levitt admirava, entre d’altres aspectes, l’aparença de documental de les seves pel·lícules, i van col·laborar plegats en un projecte propagandístic de la 2a G.M. La seva obra més coneguda és en blanc i negre, englobada dins de la fotografia documental. Amb una mirada definida i clara, “capturar imatges d’existència humana”, Levitt va “contribuir a una poètica de la instantaneïtat fotogràfica”, segons paraules del comisari de l’exposició, Jorge Ribalta.
120 fotografies formen la retrospectiva, en les que podem veure una mostra representativa de la mirada d’una fotògrafa que barrejava la part artística amb la part més social a parts iguals. Famílies i nens al carrer (els menuts tenen un gran protagonisme en la seva obra), conseqüències de la 2a G.M, la Casa Blanca, el dia a dia de la gent, per tant, el seu interès era la vida real, la quotidianitat.
Amb un punt de vista net i definit, la seva obra desprèn certa enyorança d’ un temps passat que en aparença és més llunyà del que és realment.