Escriure amb la càmera en present és l’essència del cinema directe. José Luis Guerin mostrarà al proper Festival de San Sebastián (després de fer-ho a la Biennale i a altres certàmens) el seu nou treball, Guest. El director de Innisfree, Tren de Sombras, En Construcción i En la Ciudad de Sylvia ha estat donant voltes pel món impregnant-se de la vida de carrer, filmant a tot tipus de persones que li han ofert una sèrie de situacions que li han permès gravar unes cent cinquanta hores de pel·lícula, muntant finalment aproximadament dues. El carrer està viu en molts racons del planeta, i Guerin ha utilitzat la paraula popular i el fet de trobar-se per atzar amb escenes quotidianes de forma espontània. Guest neix de la idea de sortir al carrer amb el seu reduït equip, en la búsqueda de la realitat. El que comença com un diari filmat, acaba convertint-se en una ficció que fluctua amb el documental. Les influències dels germans Maysles y de William Klein, sobretot Loin du Vietnam, han inspirat a un Guerin que volia experimentar amb l’essència del cinema en directe, d’enquadrar, reenquadrar i narrar en directe.
Filmat en blanc i negre, l’enfrontament entre el control i l’atzar que va suposar filmar les imatges que nodreixen Guest, suposen un enfrontament entre el director i la seva creació, un altre pas endavant en la filmografia d’un director amb una mirada pròpia i que intenta fer un film diferent a l’anterior. Guerin, com apasionat del cinema i per tant, un cinèfil empedernit, ha creat un documental sobre la vida del carrer a Bogotà, Santiago de Xile, La Habana, Sao Paulo o Cali, i també sobre l’art cinematogràfic. Guest és un film petit, filmat per un equip petit, però que expressa que la grandesa del cinema no està en un pressupost ni en pretendre reinventar res. La grandesa està en el cervell del director.