19 relats breus són els que conformen La bicicleta estàtica, la nova obra de Sergi Pàmies (París, 1960) publicada per Quaderns Crema, que ja conexíem amb l’arxipremiada Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006).
Aquesta vegada la majoria de relats de l’obra fan menció a la maduresa, tema que recalca l’autor amb el títol fent menció a la bicicleta estàtica; segons Pàmies vora els 40/50 anys és quan apareixen problemes de colesterol i els metges aconsellen una bicicleta estàtica (on el subjecte pedaleja sense avançar), que acaba sent un estorb que no s’utilitza.
Els elements autobiogràfics són la novetat d’aquesta entrega, però “no són unes memòries. El pacte amb el lector és que tot succeeix a la ficció“, segons afirma Pàmies. Amb el relat Quatre nits explica l’experiència d’ell i la seva família (fill de l’escriptora Teresa Pàmies i del líder del PSUC Gregorio López Raimundo) a l’exili, amb Les cançons que li agradaven a Lenin com va buidar el pis del seu difunt pare, que va morir entre l’anterior llibre i aquest, o amb Papiroflèxia com un personatge madur llegeix El petit príncep per promesa a les seves filles bessones i la interpretació que en fa de l’obra, amb la maduresa.
Fidel al seu estil breu i directe, ens presenta aquesta obra amb temes quotidians com els que envolten a les relacions de parella o a les dificultats existencials d’uns personatges que tenen esma per pedalar amb una bicicleta sense moure’s del lloc.