Del 12 al 20 de novembre es celebra el 17è Festival de Cinema Independent de Barcelona, L’Alternativa 2010, festival centrat en el cinema que mira cara a cara el nostre món. Organitzat per l’associació cultural sense ànima de lucre La Fàbrica de Cinema Alternatiu, L’Alternativa ofereix la possibilitat de gaudir d’algunes pel·lícules que, injustament, no tenen cabuda a les sales comercials. Aquest és un dels motius d’aquest festival, ja instal·lat en el panorama cinèfil i cinematogràfic internacional: mostrar altres mirades, i evidenciar el gran nombre de directors amb una mirada i punt de vista realment alternatius i reflexius. Certament que en cartellera encara hi ha espai per cineastes que aprofiten la vessant instintiva i reflexiva del cinema; no obstant, aquest festival recupera l’essència del cinema, deixant de banda artefactes pirotècnics que no es prenen el cinema seriosament, i que per tant, no aprofiten la potència del setè art per despullar vergonyes, per mostrar realitats desconegudes o menys conegudes, i en definitiva, per entretenir al públic d’una forma crítica, exigent i interactiva. Descobrir autors inèdits que mereixen un espai i un respecte, gràcies a unes propostes compromeses amb el cinema, tant per estètica com pel que mostren, és un dels motius d’aquest Festival de Cinema Independent de Barcelona.
L’Alternativa 2010 reparteix les exhibicions a través de Seccions Oficials Competitives (Llargmetratges de ficció, llargmetratges documentals i curtmetratges), Seccions Paral·leles, Pantalla Hall, Escoles de Cinema del Món i Petits Experiments. Les Seccions Oficials Competitives compten amb aquest any amb 52 films de 24 països que optaran als premis, i que donaran una idea de quina és la quantitat i la qualitat del cinema inèdit al nostre país, potser per ser un cinema massa arriscat o potser per ser obres massa explicatives, el que és cert és que tindrem l’oportunitat de veure un bon grapat de films amb un interès cultural, social i artístic. Les Seccions Paral·leles, fora de competició, combinen seccions retrospectives i homenatges a directors imprescindibles per a la història del cinema amb el reconeixement d’altres més desconeguts. Enguany comptarem amb retrospectives de directors com Raymond Depardon; una aproximació als principals referents del cinema mexicà des dels anys 60 fins a l’actualitat; Panorama de cinema nacional; Alexander Kluge; i Homenatge a Josep Mª Nunes.
Les Activitats Paral·leles proposen seminaris, taules rodones, tallers i concerts. Les propostes per al 2010 són: Seminari de música de cinema: Pascal Gaigne; Masterclass de Lluís Miñarro; Taula rodona de Cinema mexicà: èxits i contradiccions, amb Arturo Ripstein i Ricardo Benet. La Pantalla Hall és un espai obert multidisciplinar on les projeccions es combinen amb actuacions en directe, presentacions de realitzadors i el lloc de trobada indispensable de públic i professionals al Hall del CCCB. La Pantalla Hall ofereix l’oportunitat d’obrir el festival a realitzadors novells, propostes més arriscades, experimentació i exploració de noves tècniques i formats, seleccions proposades per altres festivals i col·lectius, etc. La secció Escoles de cinema del món és una oportunitat única per mostrar els treballs més interessants realitzats per estudiants i oferir un panorama de les noves mirades que estan sorgint a les escoles… Així doncs, dins de l’apartat de projeccions s’oferiran dos monogràfics, un dedicat a una escola nacional (CECC) i una altra internacional, en aquest cas la CUEC de Mèxic (coincidint amb la secció paral·lela de Cinema mexicà. Compartint mirades). Paral·lelament a les projeccions, s’organitzen tallers i activitats formatives gratuïts en coproducció amb les escoles de cinema espanyoles, per la necessitat d’oferir un espai de debat, reflexió i experimentació entre alumnes i professionals. Totes les sessions d’aquesta secció són gratuïtes. Dins de la Pantalla Lliure de Pantalla Hall i de la secció d’Escoles de cinema del món trobem els espais dedicats a la producció dels creadors més joves. Destacar, per últim, l’ Espai Panorama, que aquest any passa d’un film a quatre, el nom de les quals ja ha trascendit: Blow Horn, de Lluís Miñarro, Finisterrae de Sergio Caballero, Ori de Miguel Ángel Jiménez i To shoot an elephant d’Alberto Arce i Mohammad Rujailah. Quatre films que assalten l’instaurat to políticament correcte en segons quins temes i propostes, a base de risc formal i temàtic.
CCCB, Casa Amèrica, Cinemes Maldà, Filmoteca de Catalunya i Institut Francès seran els centres neuràlgics d’un festival destinat a consolidar la difusió i intercanvi del cinema independent, oferir espais de reflexió i trobada a professionals i públic, i d’educar a l’espectador interessat en noves mirades i en un cinema amb un compromís social, polític i artístic.
Aquest és el perfil de L’Alternativa: Festival de Cinema Independent de Barcelona, i d’aquesta manera ens podem fer un petita idea de l’oportunitat que tenim a Barcelona per apropar-nos al cinema que tant han defensat autors com Jean-Luc Godard, el grup Dziga Vertov, el mateix Raymond Depardon, els germans Dardenne i d’altres cineastes que L’Alternativa mostrarà i situarà al lloc que mereixen, per punt de vista i per talent cinematogràfic. Com diu Robert Bresson: “Fés aparèixer el que sense tu potser no es veuria mai“. I aquest és un dels conceptes implícits en l’ideari del Festival de Cinema Independent de Barcelona.