No hay bestia tan feroz, d’Edward Bunker

No hi ha bèstia tan ferotge que no conegui quelcom de pietat, es diu a un moment de Ricard III, com bé ens recorda Edward Bunker abans de començar la primera de les quatre parts que formen No hay bestia tan feroz, recuperat per Sajalín Editores. Tot i que els més intransigents no poden ni volen passar ni una, gent amb els kilómetres d’Edward Bunker, un dels presos més nombrats de San Quintin, segurament tenen coses més importants a fer que fixar-se en els altres per autoalimentar l’odi, com finalment aprèn el protagonista de la citada obra, Max Dembo. Bunker es va estrenar amb aquesta novel·la l’any 1975, quan tenia 42 anys de vida i de no-delinqüent. Tota la vida robant, apuntant, disparant, desgastant soles de sabates per reformatoris, presons i els barris més oblidats i perillosos, per convertir-se, anys després, en un dels escriptors de novel·la negra més respectats de l’actualitat. James Ellroy i Quentin Tarantino són dos dels seguidors d’aquest californià, sense anar més lluny.

Max Dembo és un atracador que té com a leitmotiv Tot m’importa una merda. No troba el seu lloc, i com gran part de la millor literatura contemporània, que intenta respondre a la pregunta definitiva Qui sóc jo?, ell es fa la mateixa pregunta durant les 414 pàgines d’aquesta edició. La trama s’inicia quan abandona la presó. La seva intenció és reincorporar-se a la societat com un treballador més, llogar-se un pis i seguir una vida més lineal que la d’un atracador. El tutor que li assignen a Dembo és un tipus quadriculat i tant curt de mires que és incapaç de tenir la més mínima empatia amb Dembo. Aquest acaba per trencar-li la cara i oblidant l’opció legal de vida definitivament. S’ajunta amb Aaron, un amic de la presó a qui ajuda a escapar i Jerry, un antic camarada. El primer és un àvid lector que sap com tractar a Dembo: li tira en cara que sempre està maleint tot i arribant a la patètica conclusió que tot és una merda, recomanant-li que canviï la forma de pensar perquè la única filosofia que realment poden servir a algú com Dembo és la quotidiana i la real. Jerry és un pobre desgraciat que té la dona malalta de càncer i que no guanya prou diners amb la seva feina per pagar el tractament contra la malaltia. Allison, una dona amb ganes de viure noves experiències i que viu i deixa viure, ajuda a un individu de la condició de Dembo a no mirar enrere més del que és aconsellable. Atracaments, filosofia de carrer, i una realitat que només coneix qui l’ha tractat, però que Edward Bunker té la virtut de posar-la davant dels propis ulls del lector de manera diàfana i amb cap tipus d’intenció moralista. I no només queda clar que la majoria de delinqüents no saben què és el glamour ni cap mena de pau; respon a la gran pregunta existencial i finalment, Dembo accepta la seva condició. És un lladre, deixa de maleïr la realitat que veu i palpa, i decideix viure amb les regles del joc que sap i pot controlar, sense excuses però amb algun dubte i algun que altre dilema moral. És un quinqui, sí, però també una persona, i en aquest cas, amb una educació, vivències, expectatives i esquema mental que no lligen gaire amb aquest món. Potser, per comprendre i sobreviure en aquest món un ha de triar entre conformar-se i baixar els braços o no fer-ho. Max Dembo és dels que escull la segona opció.

Edward Bunker va néixer a Califòrnia al 1933. Després de passar per llars d’acollida reformatoris des dels quatre anys, convertir-se en un atracador i traficant i un més del éssers oblidats de la societat, entrant i sortint de la presó, sent un dels deu delinqüents més buscat per l’FBI, finalment va aconseguir canviar de vida gràcies a la literatura, a l’edat de 43 anys. La seva bibliografia és curta, intensa i del tot referencial, convertint-se en un dels cronistes del costat més perillós de Los Àngeles. El Mr. Blue de Reservoir Dogs també és autor del llibre The Animal Factory (portada al cine per Steve Buscemi amb guió del propi Bunker), Perro come perro,  Stark (publicades totes tres per Sajalín Editores), Little Boy Blue, Mr. Blue. Memoirs of a Renegade i Education of a Felon. Va morir al 2005, durant una intervenció per millorar la circulació a les cames.