A se enfundó las manos en los bolsillos del pantalón y se enredó con los hilos de la costura. Descubrió que ésta estaba deshalichada en el transcurso del juicio. Aquel punto del bolsillo había sido su manto protector en un momento en el que estaba rodeado de protección por todas partes pero no la hallaba en ninguna parte. Uno de los periódicos lo había descrito como “indiferente y arrogante” al cabo de la primera semana de juicio. El abogado de A debía saber que aquello no era cierto, pero temió que el lenguaje corporal de muchacho fuera equívoco, y A tuvo que mantener las manos sobre el regazo durante el resto del mes. No parece que influyera gran cosa sobre el jurado.
Un altre extraordinari llibre ens arriba per primer cop en castellà de la mà de Sajalín Editores. Niño A, òpera prima de Jonathan Trigell, s’inspira en uns fets que van commocionar a la societat anglesa a principis de la dècada dels noranta del passat segle, quan dos adolescents van matar a un nen. Trigell narra de forma continguda la història de dos protagonistes, que són la mateixa persona, Niño A i Jack Burridge. El primer és el jovenet que, degut a un entorn complicat i a unes influències pèssimes, acaba matant, a una nena, Angela Milton (Trigell canvia la història real) juntament amb Niño B. L’autor britànic traça un retrat realista i summament objectiu, fragmentant la narració i dividint la novel·la en capítols on alterna la tristes circumstàncies de Niño A, el crim, el judici, i posteriorment, quan surt de la presó, convertit en Jack Burridge. L’encert de la novel·la és el punt de vista, precís i distanciat dels fets, però explicada de forma suficientment pròxima per penetrar en la vida del protagonista. La sensació és la mateixa que produeix veure un film d’ un director que utilitza l’ enquadre perfecte; Trigell aconsegueix suggerir i apuntar de forma decisiva, pas a pas, sense presses, sense pauses, les sensacions d’un nen, d’un adolescent i d’un adult, en un mateix personatge, que observa com la vida, quan surt de la presó, no li ofereix totes les oportunitat que potser necessita. L’ ajuda Terry, qui serà el seu tutor i qui realment apostarà per un futur lluminós, pot resultar insuficient per recuperar una vida perduda. No obstant, el fill d’aquest sent enveja de Jack i apareixen problemes d’on ningú s’ho esperava. D’altra banda, les amistats que va conreant Jack no són gaire enriquidores. L’ autoestima marca sovint les relacions personals, i les dificultats de la vida són potser barreres infranquejables per qui no ha rebut una educació valuosa a casa. Destacar que Trigell no és ni alliçonador ni redudant, ben bé el contrari. Es limita a explicar la història d’un nano que va matar a una nena més petita, amb l’ ajuda d’un altre adolescent; l’ abans, el durant, el després, narrat amb una mirada neta, lúcida i del tot transparent, i estructurat de forma elegant, tot plegat, crea un relat dinàmic, cru i amb un punt compassiu, virtut menyspreada però imprescindible.
Aquest magnífic debut literari va ser portat a la gran pantalla el mateix any de la publicació de la novel·la, al 2007, amb el mateix títol, Boy A. Dirigida per John Cromwell, el film és més que correcte. No obstant, deixem-nos de pel·lis, i anem al llibre. Sajalín Editores el publica per primer cop en castellà, després de que s’hagi traduït al rus, danès, holandès, coreà i xinès.