1050 metres quadrats són els que li dedica el Museu d’ Història d’ Alemanya a la figura d’ Adolf Hitler, en l’ exposició anomenada Hitler i els alemanys. Comunitat i crim (Hitler und die deutschen. Volksgemeinschaft und verbrechen). La mostra, que romandrà oberta fins el 6 de febrer, està divida en tres grans blocs, endreçats cronològicament: Hitler entre alemanys (1919-1933), Hitler i els alemanys i Els alemanys després de Hitler. Els comissaris de la mateixa són Prof. Dr. Hans-Ulrich Thamer, Dr. Simone Erpel i Klaus-Jürgen Sembach. Uniformes, busts, banderes, diaris, documents, entre el que destaca, la quantitat de material auodivisual que es pot trobar, en un treball que, segons paraules del comissari Dr. Hans-Ulrich Thamer, es centra en la figura de l’individu que personifica, per molts motius, la maldat en totes les formes.
El treball de molts anys, dedicats a recollir tot tipus de material i informació ha donat resultat, en una exposició on s’ explica el camí d’ Adolf Hitler, des del 1919, i on s’inicia la mostra, amb Hitler entre alemanys (1919-1933). Després de combatre a la primera guerra mundial, va treballar com a espia de la policia alemanya, investigant al Partit Obrer Alemany, degut a que, després de la caiguda de la monarquia al 1918, els caps de la inestable República de Weimar consideraven a aquest partit un possible enemic marxista, desconeixent que es tractava d’ un partit eminentment nacionalista. Finalitzada la Primera Guerra Mundial, part de la societat alemanya considerava a jueus i marxistes com els culpables de la derrota; Hitler és dels que es va creure, de forma irracional, la llegenda.
La mostra es centra d’inici en els orígens polítics, quan va ser captat per Ernst Röhm i Dietich Eckart, en els inicis del Partit Nacionalsocialista Obrer, el partit nazi, després d’ un discurs de Hitler, qui ja s’havia afiliat. Al 1920 s’encarregava de la maquinària propagandística del partit, i de repartir esvàstiques i pamflets amb les consignes nazis, amb accions brutes i rudes, sabedors de la paràlisi que provoca el terror. La Hakenkreuz i la salutació feixista amb el braç alçat ja formaven part de la parafernàlia nazi, i Hitler, al 1921, ja era considerat un orador implacable. Els grups armats anomenats Stumabteilung (escamots SA) ja posaven en pràctica accions violentes, mentre que Hitler, proclamat líder del partit a l’ estiu de 1921, feia les proclames antisemites, antimarxistes, i bé, anti-tot el que anava en contra de la criminal i vomitiva ideologia nazi. La mostra es centra posteriorment en el Putsch de Munich, l’ escriptura del Mein Kampf a la presó després del fallit cop d’estat, la sortida de la presó i el rezel de les autoritat alemanyes, a les que va enganyar afirmant que havia oblidat les visions messiàniques vers el seu ideal nazi, la reforma del partit nazi, la gran depressió alemanya (i mundial) de 1930 que va ajudar al ressorgiment del llavors apagat moviment nazi, i la victòria, finalment, a les terceres eleccions alemanyes de 1932. El 30 de gener de 1933, 10 anys després del cop d’ estat que va intentar (el citat Puscht de Munich), el líder del partit nazi, Adolf Hitler, era proclamat Canceller Imperial (Reichskanzler) pel president Hindenburg. El seu exèrcit particular de fanàtics superava en nombre el de l’ exèrcit militar alemanys. Molts dels que el varen ajudar i subvencionar la carrera política varen acabar repartits als camps de concentració. Després de la mort de Hindenburg, es va proclamar Führer al 1934. S’iniciava la dictadura nazi.
Hitler i els alemanys fa referència a l’ economia, educació i als diferents sectors socials i a com funcionava la societat nazi, i l’absolutista influència de la dictadura en tots els àmbits, i sempre, de forma furiosa i terrorífica, així com a les lleis contra tothom que consideressin enemic del Tercer Reich. La propaganda, la difusió de la ideologia nazi, el rentat de cervell i altres tàctiques varen tenir l’efecte desitjat, tot i la resistència de petits grups anti-nazis. El Gleichschaltung, l’ Organització Todt, les Olimpíades de 1936, ignorar el Tractat de Versalles (ampliant, per exemple, l’ exèrcit nazi a 600.000 soldats), aliances amb Itàlia, Espanya i Japó, l’ ocupació de Txecoslovàquia i Àustria, el pacte Molotov-Ribbentrop de no agressió amb els russos, el bombardeig a Gran Bretanya, i arribem d’aquesta manera, a l’inici de la fi: al 1941, Hitler trenca el pacte amb els russos i es decideix a atacar-los. Posteriorment, amb EUA a l’expectativa, finalment van entrar en el conflicte, després de l’atac a Pearl Harbor per part del Japó, aliat nazi. Batalles com les de El Alamein, Stalingrado i Kursk anunciaven que la derrota nazi era qüestió de temps. El suïcidi de Hitler, el 30 d’ abril de 1945, juntament amb Eva Braun, tancava el capítol del terror nazi, posant fi d’aquesta manera a l’exercici de maldat més estudiat i difós del segle XX. I després, què? Els alemanys després de Hitler és la part de l’exposició on s’explica què va ser del país un cop acabada la dictadura nazi i la 2a G.M, donant èmfasi a la importància que va a la història, de no passar pàgina sense ensenyar i mostrar què va succeir, sense tabús ni vergonya i recordant la vital importància que té l’ exercici d’ aprendre dels errors de la història.
L’ exposició Hitler i els alemanys. Comunitat i crim és una acció social i educativa que ens apropa a la història, per aprendre dels errors, amb una mentalitat oberta i lliure. Existeix la maldat, i el nazisme és una prova irrefutable. Per tant, seria molt positiu que tots els països, sobretot els que han patit una dictadura, fossin prou valents per mostrar als seus ciutadans una exposició tan ambiciosa i necessària com Hitler i els alemanys. La història ens ensenya i té la capacitat d’ educar-nos.