Al 1955 el fotògraf Robert Frank començava un viatge a través dels Estats Units, gràcies a una beca rebuda per la Fundació John Simon Guggenheiem (amb l’ajuda del també fotògraf Walker Evans), per fotografiar la societat americana en tots les seves classes. Robert Frank fins aquells moments era un fotògraf que començava a fer-se un nom, però que encara no havia desenvolupat cap estil que el diferencies de la resta. Des de la seva arribada als Estats Units al 1947 (emigrant de la seva Suïssa natal per desenvolupar la seva carrera com a fotògraf, art en el qual es va submergir com a forma d’escapar d’una tradició familiar que el condemnava al món dels negocis) Robert Frank va treballar com a periodista gràfic independent per diferents publicacions (Vogue, McCall’s i Fortune), i la seva adaptació a la societat americana va ser força ràpida, però poc a poc li va començar a envair una sensació de desilusió i insatisfacció cap el que representava aquesta, que acabaria per ser l’element clau que acabaria per marcar la seva futura obra.
La beca obtinguda per la Fundació John Simon Guggenheiem es presentava com una forma d’escapar de la monotonia. Acompanyat per la seva dona i el seus dos fills, i sense masses recursos econòmics, Frank es va passar dos anys recorrent per carretera els Estats Units captant l’essènica de la societat d’aquells dies; el resultat van ser 28.000 fotografies de les quals només 83 van ser seleccionades per donar forma al treball final. Un cop Frank va presentar les seves fotografies a la Fundació Guggenheiem, aquesta va quedar horroritzada pel material entregat pel fotògraf, rebutjant-lo i decidint no publicar-lo ni exposar-lo. Les fotografies que havia realitzat trencaven amb tots els canons establerts fins aquells moments, Frank havia aconseguit anar més enllà del que s’havia fet fins aquells dies, aconseguint unir forma i contingut, com una unitat indivisible, i donar una visió on trencava amb el mite del somni americà. El fort contrast de les imatges, demostraven el contrast entre les classes de la societat d’aquells dies, alhora que trencaven tots el tabús fotogràfics tant a nivell de composició, enfoc i l’utilització de la llum. Res estava preparat en aquelles imatges, i el fotògraf mostrava l’entorn tal qual era, sense cap tipus de manipulació ni artificis, pel que l’obligava a treballar en condicions força difícils: diafragmes molt oberts que limitaven l’enfoc, pel·lícules de sensibilitat alta que cobria les imatges de gra, col·locació de la càmera en angles impossibles per no ser descobert, etc. Tots aquests elements donaven com a resultat unes imatges dures, en alguns casos confuses, però que no deixaven de ser una gran reflexa de com entenia l’autor aquells dies.
En una trobada casual amb Jack Kerouac, l’escriptor va quedar fascinat per les imatges de Frank, i es va oferir a escriure el pròleg si es decidia a editar-les en un llibre. Davant l’impossibilitat de trobar un editor als Estats Units que es fés càrrec de la seva publicació, el fotògraf va viatjar fins a França i allà va ser on per primer les fotografies van veure la llum, sota el nom de Les Américanes, gràcies l’editor Robert Delpire. Les grans crítiques rebudes a Europa van fer que al 1959, l’editorial Grove Prees edites als Estats Units, The Americans, amb el pròleg de Jack Kerouac. La crítica més conservadora no va tenir cap problema en atacar el poc rigor formal de les imatges, però poc a poc The Americans va anar aconseguint el reconeixement que es mereixia, fins que al 1961 l’obra va ser exposada en l’Art Institute de Chicago i en el MOMA, convertint en el seu autor en el gran pare de la fotografia de carrer moderna. Al nostre país el llibre va veure la llum (amb el pròleg de Kerouac traduït al Castellà) al 2008, editat per La Fabrica, en motiu de l’edició que commemorava el cinquantè aniversari de l’obra. Sens cap mena de dubte aquesta ha estat una de les obres més trencadores mai vistes en l’història de la fotografia, per l’atreviment mostrat pel fotògraf alhora d’entendre aquest art, mostrant-lo visceral i passional, aconseguint transmetre l’essència de la realitat que l’envolta sense retocs ni artificis, sense buscar que agradi o no, sinó tal com es.
Looking In: Robert Frank’s és el catàleg que es va editar per l’extensa exposició que es va realitzar en motiu del seu cinquantè aniversari, i és una autèntic i fascinant viatge pel procés de construcció de l’obra. A part de les 83 fotografies que formen The Americans, en el llibre també hi podem veure múltiples fulls de contactes, reproducció de la correspondència que el fotògraf mantenia amb la Fundació Guggenheim durant el seu viatge, i posteriors reinterpretacions i reconstruccions que Robert Frank ha fet de la seva pròpia obra.
Other Articles
The Black Angels: Psych Young Men
