Als anys 50, el locutor Alan Freed va pronunciar la paraula rock, confirmant l’èxit d’un estil de músic amb esperit rebel i enèrgic. Jerry Lee Lewis, Bill Haley & The Comets, Elvis Presley, Little Richard, entre d’altres, van fusionar el blues dels camps de cotó i el country, mostrant que l’art és la necessitat de mostrar una opinió sobre la realitat. Actualment, els grups que estan al capdamunt de les llistes nacionals poca o cap actitud i interès mostren al respecte. Després dels venerats i arxifamosos noms citats, varen arribar a la fama els Beatles, Stones, Allman Brothers, Hendrix, Patti Smith, R.E.M, Springsteen, Sonic Youth , Nirvana i Pearl Jam, noms que, d’una manera o una altra, varen conservar l’esperit rebel dels pares del pop-rock. Gairebé cap banda gran sorgida després del moviment grunge mostra una actitud irreverent i inconformista. El que saben fer les venerades bandes d’avui en dia és expressar una visió agradable i/o afectada de la quotidianitat, com si el què succeeix en el món no anés amb ells, reduint la realitat al seu particular microcosmos. La premsa i les majors fan la resta, i sobredimensionant a una sèrie grups amb un so i un missatge còmode. Els temps canvien, i per la música i per l’art, cada cop més tot es basa en valors quantitatius i en una immediatesa que poc té a veure amb l’acte d’apropar-se a la botiga de vinils i estar-se una bona estona tocant i mirant discs.
Anar a la botiga de discs a donar una ullada, col·leccionar àlbums, cercar un LP difícil de trobar, emocionar-se quan es troba, escoltar i re-escoltar àlbums, recuperar músics, insistir i repetir audicions, mirar i remirar cubetes de vinils, interessar-se per reedicions, emocionar-se amb una cançó o amb un disc o amb l’anunci d’un concert o cartell per un festival, anar a concerts i gaudir-ne amb el màxim respecte i silenci, sentir com es posa la pell de gallina al veure a un dels teus referents musicals saltar a l’escenari i arrencar el primer tema, el sentiment indescriptible què suposa el repertori d’un concert a punt de començar,… estimar la música, necessitar d’ella, s’expressa de diferents maneres. El cas, és que és interessant fer memòria, i recordar què significa anar a la botiga de discs, lloc sagrat per tots els aficionats de la música. La jove cineasta Jeanie Finlay no segueix els paràmetres dictats per la moda, mostra personalitat i criteri propis, i a través del documental Sound it out mostra la situació del món del vinil en els dies on ser amant de la música comporta controlar llistes de reproducció i recomanacions que van d’oïda en oïda amb una fragilitat i intranscendència que finalment serveix per desprestigiar la música i per sobrevalorar artistes amables i de fàcil audició. La directora s’endinsa en la tradició musical de sempre, la que s’allunya totalment de modes i de llistes d’èxit, amb determinada visió de la música, on la passió i l’emotivitat juguen un paper fonamental. Lluny de buscar estar al dia de tot i ser el primer en escoltar el darrer disc que ‘s’ha d’escoltar’, i de fer de l’audició de discs un acte tant quantitatiu com insubstancial, la persona que va a la botiga de discs de forma habitual, no ens enganyem, és una persona que realment estima i sent la música de forma única i especial, i no únicament com un passatemps lúdic i festiu. Sound it out, de forma suggeridora, ens apropa a l’univers de la botiga de vinils de Teeside, un poblet del nord-est d’Anglaterra, en un documental on veiem diverses variants de l’aficionat a la música, des de la nena que s’inicia, fins al jubilat que es deixa la paga en discs, passant per Tom, qui regenta la botiga. El documental és el resultat de 18 mesos i els suport que va rebre la cineasta a través d’ IndieGoGo i després d’aconseguir l’ajut, el recolzament i els diners d’anònims entusiasmats amb la idea de Finlay. La post-producció la va realitzar amb Barbara Zosel als estudis Broadway Cinema, i la banda sonora amb Pip Norton als Air Studios. Certamens com el festival de cine de Nottingham i SXSW s’han fet ressò d’aquest projecte.
Aquest és el tràiler de Sound it out, un document més que recomanable per tots els aficionats de la música.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=u8tNPh405V4]