…Me estaba pudriendo por dentro, igual que aquella ciudad absurda. Por más que lo negara, Los Ángeles era el sitio adecuado para mí. Yo le pertenecía, igual que le habían pertenecido los asesinos de mis padres: niñatos, productores de cine de veintidós años y gurús de la distribución cinematográfica… Durante años me había comportado como un estúpido, realizando innombrables intentos por complacer a los demás. Aquello se había terminado. Mi padre se había pasado la vida haciendo la pelota a la industria de Hollywood, lamiendo los culos de actores y representantes, y de nada le había servido. Su modo de actuar no le había proporcionado la felicidad. Yo era lo que era y punto.
Un home se la casca a l’avió mentre flirteja amb l’hostessa del vol, i un cop ha acabat, col·loca el mocador de paper amb el que s’ha netejat el membre dins de la bossa de viatge de la persona que dorm tranquil·lament, i que no és altre que la seva dona. Un altre arriba a casa, encara no sap com, després d’una llarga nit de copes i es fica al llit amb una calentor que intentarà que li rebaixi la seva dona; ja en acció, el pànic li entra de cop quan la veu irrompre a l’habitació, senyal de què no està fornicant amb ella, i sí amb la seva filla. Dues anècdotes alcoholitzades que mostren amb claredat quin és el to del llibre. No destacarem el llibre per les dues proeses esmentades, seria quedar-se a la superfície d’un llibre amb tant alcohol com el que hi trobem a John Barleycorn de Jack London, per exemple. A Chump Change, Bruno Dante, àlter ego de Dan Fante, és un alcohòlic ressentitn amb el seu pare que només ha trobat dues motivacions a la vida: escriure i l’alcohol. La segona ha acabat amb tot, inclús amb la primera. Fart de la seva dona, de la família, i de sí mateix, tant com ho estan els altres d’ell, Dante, després de sortir de l’enèsima rehabilitació, s’ha d’enfrontar amb la pròxima mort del seu pare, Jonathan Dante, un famós guionista i vividor de Hollywood, però que va abandonar la màquina d’escriure pels pals de golf, deixant de ser un escriptor que es desvivia per la seva obra per convertir-se en un milionari que durant alguna estona lliure es dedicava a escriure guions tan cars com insubstancials.
El bo de Bruno Dante torna a Los Àngeles per acomiadar-se del seu pare. Abans, ha de lidiar amb la seva sofrida dona, amb una mare que li aguanta tot, i sobretot, amb un germà, Fabrizio / Thomas (sí, té dos noms, i li direm Fab, com fa Dante), que es mereix un punt i a part. Aquest és l’antítesi de Dante, qui no troba altre sortida als seus continus tremolors i anades de cap que amb un vi anomenat Perro Loco, amb el bourbon, i amb tot contingut etílic que se li posi per davant. Fab, un llicenciat en econòmiques de vint-i-cinc anys que es pensa que ho sap tot, manté un àcid duel de dos germans que tenen perspectives oposades de la vida. Un cop el pare mort, en Fab despatxat, i la família acomidada a la francesa, Dante li roba el cotxe al seu germà, i se’n va per diferents zones de Califòrnia a buscar el sentit a la vida, això sí, amb en Rocco, el gos del seu difunt pare. Cercant-se a sí mateix, trobant la forma de superar una relació tan complexa com dolorosa amb el seu pare, Dante, en un intent de retorn al passat (en algun moment de l’obra recorda quan va arribar a ser un exemplar tele-operador capaç de vendre gel a un esquimal), es presenta a una feina on ha de vendre cites a dones puretes de classe alta.
Hubert Selby, Hemingway, Steinbeck, e.e. cummings, Eugene O’Neill, William Faulkner,… i el seu pare. Són molts els noms que l’emocionen. Dante és un afamat lector i un escriptor fracassat que sent admiració per alguns dels autors més reconeguts, però ell només va ser capaç d’escriure algun poema i algun que altre article i assaig per algun diari i revista. L’alcohol li permet tenir moments de tranquil·litat, perquè el seu drama particular el viu a través dels dolorosos pensaments i de la falta d’autoestima provocada per l’afecte-efecte de la figura paterna. Ofegat en trampa de l’alcohol, i un cop comença a beure, no pot parar fins que es troba penetrant a un altre home o buscant sexe amb una menor. El fracàs que sent com a persona no li permet deixar de beure, i el fet de beure, consolida el fracàs.
…Tu eres de los que aprenden rápido. Eres listo, llegas y tocas campana antes que nadie. Alcanzas la cima en un destello, vuleas como un rayo… El problema contigo y con los que sois como tú es que no escucháis. Insistís en seguir jugando con vuestras reglas. Eso sí, empujando, dando codazos y quedándoos con todo el que se cruza en vuestro camino. Tu amas a todo el mundo, siempre y cuando te estés saliendo con la tuya… Nunca vas a aceptar que alguien te avise de que vas a meter la mano en esa sierra circular que tienes delante. Solamente cuando veas con tus propios ojos cómo salen volando trozos de tus dedos, justo cuando veas como tu brazo se convierte en un muñón ensangrentado, entonces, y solo entonces, pararás…
Escrit amb un estil i punt de vista que recorda a Bukowski, Dan Fante es presenta per fi entre els lector espanyols gràcies a Sajalín Editores. Chump Change és la primera novel·la publicada al nostre país, de les quatre que té en total protagonitzades per ell, és a dir, per Bruno Dante. A més d’un llibre de relats, dos de poesia i dues obres de teatre, el fill de John Fante (o de Jonathan Dante), demostra que el fet de sobreviure com venedor de porta a porta, teleoperador, taxista i una llarga llista de feina, l’han dotat d’una honestedat i credibilitat amb la que molts joves escriptors amb aires de macarra no poden ni somiar. Autèntic, diàfan i sincer, Dan Fante explora a fons els dies de vi i bourbon que el van dominar, suggerint que el triomf està en la lluita sincera amb un mateix i la vida, i evidentment, sense donar lliçons ni explicar pel·lícules.