Robert Mapplethorpe va presentar Judy Linn a Patti Smith, just quan la primera acabava els seus estudis d’art i començava a experimentar en el món de la fotografia. Les dues ràpidament van congeniar, i Patti Smith no va tenir cap problema en fer de model ocasional per la fotògrafa. En aquells dies Patti Smith era una jove que també començava en el món de la música i la poesia. Les dues van realitzar llargues sessions fotogràfiques on recreaven imatges vistes en pel·lícules o anuncis de moda, o senzillament imporovisaven, sense cap més propòsit que el d’expressar-se i experimentar. El resultat van ser al voltant de 100 imatges (totes elles en blanc i negre), on es pot veure a la cantant de forma desinhibida i natural (en solitari o acompanyada de Robert Mapplethorpe o Sam Shepard) i que és recullen en aquest llibre que va editar l’any passat l’editorial Abrams. Un document imprescindible per entendre l’evolució de la cantant, que complementa perfectament el llibre Éramos unos niños que va publicar la padrina del punk l’any passat, on narra la seva relació amb Robret Mapplethorpe.
