Didier Ruef (Brussel·les, 1961) ha viatjat durant 17 anys (des de 1991 al 2008) per 70 països per fotografiar el tractament que es fa de les escombraries al nostre planeta. El fotògraf belga ha publicat Recycle (Edizioni Casagrande), i a través de 236 instantànies retrata l’efecte de la societat de consum, i considera que el seu treball és una metàfora de la humanitat; Ruef considera que no som el que mengem, que més aviat som el que llencem a les escombraries, perquè consumim sense pensar gaire, utilitzem les coses sovint de forma irracional, i quan ja no necessitem el producte, o s’ha espatllat, o hem decidit que no serveix, el llencem a les escombraries sense pensar en l’efecte col·lateral de la nostra acció. El títol del llibre és prou explícit, perquè es tracta de reciclar, i tenir cura d’on llences les coses. Quants cops ens hem trobat aparells electrònics al costat dels abocadors d’escombraries? Si no es pensa en com les nostres accions afecten al nostre entorn i al món en general, no anem enlloc.
Les escombraries tenen un preu. És el modus vivendi dels països pobres: la gent recull les deixalles i li paguen tant per pes. A Manila, per exemple, els nens comencen de ben petits a recollir escombraries, i d’aquesta manera, se’ls allunya del negoci de la prostitució. Però el fotògraf, resident a Lugano, no només a fotografiat la problemàtica de les deixalles quotidianes de tots nosaltres. També ha indagat en els residus que provenen de guerres, de desastres nuclears i fàbriques, en l’acumulació d’aquests i en els efectes col·laterals que provoquen, com la foto de dos fetus amb anomalies congènites per un tests atòmics a Kazakhstan. Les imatges sobre els efectes de les radiacions són una bona puntada de peu a l’estómac i a la consciència; sovint, és la única forma perquè es reaccioni amb compromís. Altres instantànies més que interessants són les efectuades a Nova Orleans, on podem veure els efectes de l’huracà Katrina.
Recycle és una obra que ens empeny a conèixer i reflexionar sobre aquesta problemàtica. Ell no ha estat a tots els indrets on s’acumulen escombraries perquè sí i amb uns efectes devastadors per l’home. Per exemple, recordem el cas de Ghana, un dels països que s’ha convertit en un dels majors abocadors d’aparells electrònics sense cap tipus de control ni higiene, o a Alang, a la Índia, que fins fa ben poc era un indret que s’utilitzava com cementiri de vaixells. Però sembla ser que en alguns casos es reacciona, però com sempre, s’ha de veure com: a la Illa de Pascua i a Temuco s’ha dut a terme la iniciativa Citer 2010 , per convertir residus en energia renovable, a través de la construcció de plantes de piro-gasificació a las comunes de Padre las Casas, Temuco, Galvarino i Illa de Pascua.
Fa poc més d’un any es va descobrir que a l’oceà Pacífic, a 1000 kilòmetres de la costa de Hawai, hi flotaba una illa d’escombraries de gairebé 1,4 milions de kilòmetres quadrats, formada per bombetes, raspalls de dents, xarxes, plàstics de tot tipus, objectes i merda provinents del clavegueram. La Fundació d’Investigació Marina Algalita i Projecte Kaisei hi treballen per veure els efectes d’aquesta illa de porqueria en els peixos i ens els humans que mengen peix contaminats per menjar d’aquestes escombraries, i també, per intentar acabar amb aquesta muntanya flotant de deixalles formada per culpa de la inconsciència i ignorància de la humanitat.
Didier Ruef declara el seu amor per la vida, i per la natura, i inclús, per la racionalitat. Recycle és un treball tan apassionat com dur, amb el que espera que la humanitat obri els ulls davant de les escombraries que creem sense donar-li cap mena d’importància. Tota la informació la podreu trobar al web de Didier Ruef, on podreu veure 90 fotografies de Recycle.
