Alumne de dues de les grans llegendes de la fotografia, Walker Evans, que la va instruir en tècniques de laboratori, i Henri Cartier Bresson, el qual la va animar a comprar-se la seva primera càmera, una Leica 35mm, Helen Levitt (1913-2009) va ser una de les fotògrafes més importants i imprescindibles de la segona meitat del segle XX. La seva aportació va ser una mirada diferent del que succeïa als carrers de la seva ciutat, Nova York. Les seves instantànies capturen el que succeïa a peu de carrer, obviant els elements més icònics de la ciutat, i deixant al protagonisme als seus habitants, sobretot als nens. La gran diferència entre el seu treball i el d’altres famosos fotògrafes del carrer, és el lirisme i misteri que desprenen les seves imatges, allunyant-se de l’etiqueta de fotoperiodisme.
A finals dels anys 40 la fotògrafa va abandonar temporalment la fotografia per dedicar-se al documental desprès de conèixer a Luís Buñuel, això sí, sense abandonar la ciutat de Nova York com a marc de treball. Lírica Urbana (La Fàbrica 2010) recull 120 fotografies fetes entre 1936 – 1993, i que van formar part de la primera i única exposiciò que s’ha realitzat a l’estat dedicada a la fotògrafa, concretament a l’edició de PhotoEspaña del passat 2010. Al marge de poder gaudir del privilegiat ull de la fotògrafa per captar moments carregats de subtilesa i màgia, el llibre es un autèntic viatge en el temps i ens mostrar l’evolució de la ciutat a partir de la seva gent, mostrant el contrast entre èpoques a partir dels gestos i el llenguatge corporal dels vianants que apareixen en les imatges.