Nobuyoshi Araki: El gran emperador de la fotografia

Nobuyoshi Araki (Tòquio, 1940) ha estat el responsable de realitzar algunes de les fotografies més impactants de les últimes dècades. La seva sèrie Kinbaku, on mostra a dones seguint les pautes d’aquesta pràctica sexual japonesa d’aires cerimonials, similar al bondage, que consisteix a lligar els cossos amb cordes en cerca d’un plaer estètic i carnal, li han costat els qualificatius de provocador, misogin o maltractador (fins i tot la policia ha irromput en alguna exposició seva per retirar algunes de les imatges). Però tenint en compte que la seva obra està formada per 350 llibres, i milers i milers de fotografies, és una lectura massa simplista del que realment és aquest autor. Més enllà d’aquestes famoses sèries, l’obra de Araki és un recorregut per totes les seves vivències i obsessions, centrades en la ciutat de Tòquio, que comprèn des del retrat fins a la street photography, passant per al bodegó. La seva muller Yoko, el seu gat Chiro, els carrers del barri de Shinjuku, el sexe, el desig, dinosaures de joguina, la gent del metro de Tòquio, habitacions d’hotels, les dones… Araki sempre ha tingut la necessitat de fotografiar tot allò que veu i tot allò que l’obsessiona, per ell la fotografia és vida i mort: les dones i la fotografia representen la vida, i les fotografies obtingudes representen la mort, ja que són instants que mai més es repetiran.

La seva formació va estar marcada a parts iguals per la fotografia i el cinema, d’aquí l’aire cinematogràfic que desprenen moltes de les seves imatges, i sempre s’ha declarat admirador de l’obra de gent com Jean-Luc Godard, Robert Frank, Diane Arbus, Robert Bresson, Walker Evans, Andrei Tarkovski, Man Ray o Yasujiro Ozu, l’empremta dels quals la podem notar en moltes de les seves imatges. Els seus inicis van ser com un simple fotògraf assalariat en una agència de publicitat. En les seves hores lliures és dedicava a realitzar fotografies gaudint de la llibertat creativa que no li donava la seva feina. El 1970 s’auto-edita el seu primer llibre, i decideix enviar-lo per correu a diferents amics seus, crítics d’art i a gent agafada a l’atzar mitjançant la guia telefònica.

A partir d’aquest instant la seva activitat fotogràfica ja no s’aturaria, i la fotografia es convertiria en una necessitat vital, disparant al voltant de 80 rodets de pel·lícula diaris. Però, el seu naixement com a autor (així ho considera ell) va arribar el dia que es va casar amb la seva dona Yoko. Durant la nit de noces Araki es va dedicar a retratar a Yoko, i d’aquí va néixer la seva primera gran obra, Sentimental journey. Un any després deixava la seva feina a l’agència de publicitat per dedicar-se plenament a la seva fotografia. A part de la gran quantitat de llibres que ha editat durant gairebé quatre dècades, entre els quals cal destacar Araki, Subway love, Tokyo girls, Tokyo still life, Kaori, Self, life, death o Winter journey, per citar alguns dels més coneguts; també ha treballat per publicacions com Playboy o Vogue (al 2009 va fer unes fotos a la nova diva del pop Lady Gaga, gran admiradora de la seva obra, seguint la tradició del Kinbaku, i que la revista no es va atrevir a publicar en el seu moment, i que ara han sortit a la llum per iniciativa del mateix fotògraf), o per la cantant Björk, la qual li va encarregar que fés les fotografies per al seu disc Telegram.

Les seves fotografies desprenen força sentimentalisme, vitalitat i sensibilitat, per molt contundents que siguin moltes d’elles. Les imatges de dones lligades amb cordes en postures gairebé acrobàtiques, de primers plans de genitals femenins, o de la seva pròpia dona vivint els seus últims dies malalta de càncer d’úter, i el mateix funeral d’aquesta, impacten per la realitat que mostren, però no deixen de ser imatges sinceres i que ensenyen una realitat, encara que molts la vulguin obviar. Araki s’enfronta a tot el que s’ha trobat i li ha ofert  aquesta vida sense cap tipus de pudor, vergonya ni  temor, i com aquesta la seva obra està plena de contrastos, i al costat de totes aquestes impactants fotografies també hi tenen cabuda les fotografies que va realitzar al seu gat Chiro, a les seves flors o la gent que és creua amb ell pel carrer, mostrant sempre tot allò que el fa sentir viu, convertint la seva fotografia en un autèntic diari de la seva vida.