Si un assaig ens permet conèixer més, diguem-m’ho així, el nostre món, les novel·les ens donen l’oportunitat d’apropar-nos a realitats desconegudes. Com les grans pel·lícules, les novel·les de nivell literari reconegudes i valorades permeten endinsar-se en circumstàncies i personatges que d’una altra manera difícilment ens podríem apropar. Sajalín Editores, en el marc de la col·lecció Al margen ha publicat La fábrica de animales d’Edward Bunker i Mooch de Dan Fante, donant continuïtat d’aquesta manera a l’obra de dos autèntics outsiders de la literatura nord-americana de les darreres dècades.
La fàbrica de animales, de l’autor de No hay bestia tan feroz i Stark (ambdues publicades també per Sajalín Editores) narra la història de Ron Decker, un jove de bona família que acaba amb els seus ossos a la presó per traficar amb droga. Aviat se n’adonarà que per sobreviure, a la fàbrica d’animals, cal estar disposat a tot. Sec, aspre, realista i meravellosament contundent, Bunker penetra a les profunditats de la presó de San Quintí i de la condició humana, en un relat que no deixarà indiferent a tot aquell disposat a entendre i reconèixer que el món va molt més enllà dels esquemes mentals que cadascú de nosaltres s’ha creat, sovint, de forma intransigent i immobilista. Afortunadament, autors com Bunker (qui va adaptar el seu propi llibre per l’adaptació de Buscemi) permeten veure que, com deia Lennon, la vida és tot allò que succeeix mentre un està fent les seves coses.
Mooch (en anglès, es tradueix com gorrejar, caminar sense rumb o a poc a poc, estar a l’aguait, o persona que gorreja o bé, fàcil d’enganyar), de l’autor de Chum Change (també publicat per l’editorial barcelonina) ens situa en el present-passat de Bruno Dante, àlter ego de Dan Fante, mesos després de la mort del seu pare i en un estat de sobrietat que dura uns quants mesos gràcies a les sessions amb Alcohòlics Anònims. Però el turmentat protagonista continua igual que quan estava borratxo tot el dia, cagant-se en un món que funciona entorn dels diners i que només valora a qui respecta o accepta aquesta filosofia de vida. Tot i que continua amb els seus intents de ser escriptor, finalment, Dante cau a les garres d’una feina que li dóna diners a base de venda telefònica i d’una dona que deixa a les femme fatales més perilloses a l’alçada de les barbies. Fante no s’està per romanços, i mostra la cara més fosca de la psicologia humana, i també la més honesta.