Un cop alliberat del seu contracte amb Crub Records, Hank Williams III contraataca editant quatre nous treballs de cop. El net del famós i llegendari Hank Williams sempre ha fet gala d’una gran inquietud artística i al marge de la seva carrera com a cantautor country, ha participat en diferents projectes força allunyats del so tradicional americà, entre aquests destaquen l’aventura al costat de Phil Anselmo a Superjoint Ritual, Assjack o Arson Anthem.
La poca llibertat creativa que li deixava el seu anterior segell discogràfic va ser la principal raó perquè Hank Williams III decidís trencar la unió amb aquests, sobretot arrel de la negació per part de la discogràfica a editar, This ain’t Country, treball que ha vist la llum aquest mateix any sota el nom de Hillbilly Joker, en un acte de venjança de Crub Records en vers el músic, i que no ha fet cap mena de gràcia a Williams. Ara, amb la llibertat que li dóna editar-se els seus propis treballs a través del segell que ell mateix ha creat, Williams pot explotar al màxim el seu caràcter indomable, inconformista i provocador, del que ha fet gala tot aquest temps, i quina millor forma de fer-ho que editant quatre treballs de cop que poc tenen a veure l’un amb el altre, i que mostren la seva gran versatilitat musical. Ghost to a Ghost / Gutter Town (aquests dos s’han editat en un disc doble), mostra la seva cara més tradicional, però dividida en dos parts. La primera segueix el les constants de la seva obra més tradicional, i es mostra com una continuació encertada del seu Rebel Within; si bé no arriba als nivells d’aquest (superar-lo és força complicat), sí que hi trobem just el que podem demanar-li al músic: himnes de country hillbilly. Gutter Town, Day By Day, Troopers Hollar (amb la col.laboració del seu gos Trooper), Don’t ya Dance o la sorprenent Ghost to Ghost (amb la participació de Tom Waits), són temes que avui en dia només pot firmar un personatge com ell. Gutter Town en canvi és un disc molt experimental, i es converteix en un particular homenatge a la música cajun. Sorolls de trens, gossos bordant i sons de tot tipus tenyeixen les cançons que formen el treball, però el disc no passa de ser una curiositat, ja que és força lineal. Pel que fa a les altres dues obres, 3 Bar Ranch: Cattle Callin, recorda als treballs de Mike Patton al costat de Fantomas o Mr. Bungle, i per tant ja us podeu imaginar per on va la cosa; mentre que Prescriptions (sota el nom de Attention Deficit Domination) segueix les pautes del doom metal, gènere musical del qual sóc tot un ignorant, i del que no m’atreveixo a parlar.
Exercici arriscat el de Hank Williams III, i més tenint en compte els dies en els que estem, però que segueix confirmant-lo com una autèntica rara avis dins el panorama musical actual, fent honor a la seva condició de rebel i d’autèntic outlaw.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=OKOzBTAjafU]
Other Articles
Arrels Nòmades, de Pius Alibek
