Blues Funeral, aquest és el títol del que serà el setè disc de Mark Lanegan en solitari. Un treball que sortirà el 6 de febrer de 2012, vuit anys desprès d’editar Bubblegum, i que el cantant presentarà en un gira que passarà per Barcelona, Sala Apolo, el 2 d’abril. En aquest nou disc, el gutter twin estarà acompanyat per Josh Homme, Greg Dulli, Alain Johannes i Jack Irons, que faran d’il·lustres col.laboradors en algunes de les cançons. Amb aquests noms és pràcticament impossible que no resulti un treball excel·lent.
Tot i el temps que separen Blues funeral de Bubblegum és força ampli, durant tots aquests anys el cantant ha estat en actiu, ja sigui col·laborant amb Soulsavers, UNKLE, Bomb The Bass, The Twilight Singers, Creature With The Atom Brain, Isobel Campbell, formant part de The Gutter Twins al costat de Greg Dulli, participant en la banda sonora del videojoc Rage, i d‘I’m Not There de Todd Haynes, o presentant una nova lectura de Tonight pel disc de tribut a The Afghan Whigs. Projectes força diferents entre sí, que demostren la versatilitat del cantant, i la forma en que es pren el seu ofici, acceptant reptes, i mostrant una gran inquietud per diferents estils de música, vivint del present sense caure en l’autocomplaença.
Avui en dia el nom de Mark Lanegan provoca un gran respecte i admiració, però el cantant no ho va tenir gens fàcil. Screaming Trees no van rebre l’atenció, admiració i respecte, que realment és mereixien, segurament no era una banda massa cool per molts dels seguidors que ara abarroten els seus concerts, compren els seus discs i s’omplen la boca amb el seu nom; però Lanegan mai hagués estat qui és ara sense haver treballat al costat dels germans Conner. Per una gran majoria, l’autor de discs tant imprescindibles com Scraps at Midnight, I’ll take care of you o Whiskey for holy ghost, no deixa de ser una gran veu (és obvi que ho és), però quedar-se amb això és tant absurd com simple; Mark Lanegan és un dels millors compositors contemporanis que ha donat la música americana i per sobre de totes les seves grans virtuts vocals estan les seves cançons. Un autor que ha sabut mirar en les arrels de la tradició americana, i sumar-les a la seva visió panoràmica de la música (com a gran melòman que és), donant com a resultat una obra tant clàssica com moderna.
Aquest any hem pogut gaudir d’ell amb el disc perdut d’Screaming Trees que per fi ha vist la llum, i el 2012 no podia començar més excitant, a nivell musical, amb el seu gran retorn.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=x27206cANiU]