Si Cancer Moon haguessin nascut a Chicago, Nova York, Sydney o Melbourne, segurament a dia d’avui serien un grup reverenciat i reivindicat per les posteriors generacions nascudes després del seu debut; però Cancer Moon van néixer com a banda a Bilbao al 1988, al nord d’un país que en aquells anys no percebia que l’escena underground estava massa enterrada per arribar al gran públic. Tot plegat explica que la seva existència va ser força maleïda, cosa que els va condemnar a desaparèixer massa aviat, deixant com a llegat tres àlbums excel.lents, que per desgràcia, molt poca gent els hi va fer cas.
Josetxo Anitua, Jon Zamrripa i Jesús Suinga, formaven el que probablement ha estat el power trio més incendiari nascut a l’estat. Cancer Moon, segurament no va estar un grup avançat en el seu temps, com molts han dit, ja que la seva proposta no es basava en una visió futurista i experimental de la música, sinó en la passió per el rock més cru, primitiu i desafiant, el rock de l’escola The Stooges, The Velvet Underground, Television, The Scientists, Sonic Youth o Radio Birdman; noms que en aquells dies només reivindicaven aquells que sentien autèntica devoció per el rock., i que demanaven a crits un grup com ells en aquest país.
La trilogia que forma la seva curta discografia: Hunted by the snake (1990), Flock, colibrí, oil (1992) i Moor room (1994), és a prova de bombes i qualsevol d’ells representen perfectament l’essència del grup; però és probablement el seu primer treball el que més a fons va calar, i el que major impacte va causar, senzillament per la sorpresa i el cop que va provocar en el dia que va sortir a la llum. Només cal escoltar Ramblin’, el tema que obre el disc, per intuir que eren un grup diferent. Guitarres crues i desbocades, la veu desafiant de Josetxo Anitua, i per sobre de tot passió visceral pel rock n’roll. Hunted by the snake és un disc perfecte, que a dia d’avui té intacte el poder i l’energia que conté a cada peça. Cadascuna de les cançons, vint anys després, et segueixen seduint: Call it fear, Voice of the sax, Jimi, Jimi o la citada Ramblin’, per posar un exemples, segueixen sonant rabiosament vigents, demostrant un cop més que el rock n’ roll autèntic no té data de caducitat.
Aquest novembre Discos Crudos reedita aquesta obra tant maleïda, com sorollosa, salvatge i rupturista que és Hunted by the sanke. Aquesta reedició arriba tres anys després de la mort de Josetxo Anitua, i serà posada a la venda en una edició limitada de 500 copies (250 de les quals portaran un 7″ de regal amb la versió I need somebody d’Iggy & The Stooges en una cara, i una versió en directe de Ramblin’, en l’altra). El llançament arriba en format vinil, i en edició de luxe, i inclou un llibret on Jaime Gonzalo (productor del disc) on explica els diferents capítols que rodegen la gestació del disc. Millor homenatge impossible. A veure si aquest cop se li fa més cas.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=3nw04zfe6uo]
Más allá del crash, de Niño-Becerra
Akron/Family en concert al KGB
