La fotografia japonesa no hagués estat mai la que és a dia d’avui sense la figura de Shomei Tomatsu (Nagoya 1930). Aquest fotògraf autodidacte i llicenciat en econòmiques, va ser el gran pioner de la fotografia documental moderna, i de la decisiva era de Provoke; convertint-se en la màxima influència per diferents generacions de fotògrafs i marcant per sempre la visió de gent com Nobuyoshi Araki, Daido Moriyama o Kaji Taki.
L’obra de Shomei Tomatsu neix en els anys de la post-guerra, quan és enviat per una revista a fotografiar la reconstrucció de la ciutat de Nagasaki. Allà, Tomatsu aconseguiria dues imatges que marcaran el seu futur com autor. Per una banda la d’un rellotge que tenia les manetes aturades a l’hora exacta en que va fer explosió la bomba atòmica: les 11:02 am del 9 d’agost de 1945 (moment que marca el futur de la societat japonesa i de la seva fotografia); i per un altra banda, una imatge carregada de misteri on es mostren els efectes devastadors i mutants de l’explosió que a simple vista podem pensar que és el cos d’un animal, una persona, o un ésser sorgit de la ment de David Cronneberg, però en realitat es tracta d’una ampolla sotmesa als efectes de la bomba. Aquestes dues imatges és converteixen en un gran punt de partida per Tomatsu, que a partir d’aquí començaria un viatge de 50 anys mostrant l’evolució de la societat japonesa, partint dels efectes i conseqüències de les explosions atòmiques en els seus habitants i arribant als dies de bohèmia i rebeliò juvenil en el barri de Shinjuku de Tòquio. En les seves imatges podem veure com la societat intenta reconstruir el seu futur desesperadament i així refer-se del cop, encara que sigui a base de perdre els seus principals valors culturals per culpa de la influència nord-americana, que poc a poc va anar imposant-se. La seva és una mirada crítica i a la vegada dramàtica, i per aconseguir aquesta visió l’autor comença a utilitzar un fort contrast en les seves fotografies i a buscar angles impossibles i forçats per tal de accentuar els seus propòsits. Hiroshima – Nagasaki Document (1961) i Oh! Shinjuku (1969), que posteriorment titularia com A través de los ojos de un perro callejero, són les seves obres més representatives, però sí algú vol introduir-es en el seu treball, Skin of nation (2004) recull el millor de la seva obra.
En les fotografies de Tomatsu hi trobem tot els que després explotarien de manera excel·lent tots els autors anteriorment comentats. El seu estil cru i directe, alhora que íntim, és fruit inevitable del moment, aconseguint un nova forma de fotografiar, més subjectiva, on la mirada del fotògraf és posicionava, i interpretava a la seva manera la realitat que l’envoltava; i on la passió i la necessitat és convertien en elements igual d’essencials, o més, que la pròpia tècnica. A dia d’avui, als seus 81 anys Shomei Tomatsu segueix fidel a la seva forma d’entendre l’art, recorrent els carrers de Japó.
