El minimalisme pop d’Atlas Sound

PARALLAX. ATLAS SOUND

Sisè treball d’Atlas Sound, projecte personal del líder de Deerhunter, Bratford Cox. Després del seu debut el 2008, amb Let the Blind Lead Those Who Can See but Cannot Feel, gravat al 2007, després de publicar Cryptograms amb la banda titular, quedava ben clar que l’enfoc intimista, introspectiu de la música s’estenia a les lletres de les composicions. Logos, desglossat posteriorment en demos (els tres volums de Bedroom Databank, amb la conseqüent polèmica amb Sony, pel tema de les descàrregues), suposava un pas endavant, deixant anar el caràcter inquiet, dinàmic i inconformista de Cox; però sempre, amb la melodia i l’harmonia en el punt de mira. No oblidem que es tracta de pop. O més clàssic, o més pedant, o més experimental, o més cool… però el que importa és la cançó. I Cox està per la feina.

La subtilitat de Deerhunter quedava en res. Atlas Sound suprimeix els elements més redundant i pomposament pop de Deerhunter, esdevenint un projecte obsessionat amb el minimalisme i una vocació melòdica i harmònica, abraçant-se a textures més heteres i subtils. El barroquisme psicodèlic i les estructures més carregades de de Deerhunter desapareixen amb Atlas Sound, tot i que el vincle existeix de forma evident. Per entendre’ns ràpidament, Atlas Sound representa la versió més simplista, melòdica i experimental de Deerhunter, on Bratford Cox fa i desfà a la seva manera, mostrant que el seu talent compositiu, sol o acompanyat, és indiscutible. La facilitat del músic per trobar melodies, per expressar-les amb més o menys capes sonores, per atrevir-se a indagar en elements electrònics, per cercar sonoritats experimentals, i aproximar-se a un pop minimalista amb intenció experimental, suggerència avantguardista i un caràcter implosiu (en front de l’explosiu de Deerhunter) merament melòdic, queden fora de cap mena de debut amb cançons com Monalisa o Lightworks, dues de les peces que podrien definir aquest Parallax, que és el mot que defineix el fenomen visual que afecta la percepció de la relativa posició dels objectes depenent de la distància que hi ha amb el que mira. Menys accessible que Logos, més fràgil, el minimalisme pop resulta tan encisador com fred, la vida continua igual per Cox: tot es basa en trobar la cançó rodona. Ara, que perquè insistir si ja les ha trobat amb Deerhunter? Bratford Cox viu per fer cançons, i així seguirà, tot i que això signifiqui crear un treball correcte i amè com Parallax, lluny de l’excel·lència de Microcastle o Halcyon Dygest. Ara, que continuï, mai farà nosa; al contrari. L’artista s’assembla a l’esportista en almenys una cosa: acumularan més derrotes que triomfs; però quan arriba el triomf, ho celebrem. No és el cas, i tot i així, Cox se’n surt i bé.

Sona a… Descarts de Deerhunter gravats per Bratford Cox durant un període vacacional.
El Millor… Amplifiers, Monalisa, My Angel is Broken, Lightworks.
El Pitjor… haver de comparar-ho amb Deerhunter.