JACK LONDON KNOCK-OUT
Libros del Zorro Rojo
Hi ha persones que en quaranta anys viuen (i pensen) el que no viurem (ni pensem) d’altres ni encara que ens regalessin un segle o dos. Individus que no consenten que la vida passi mentre ells esperen a que les coses succeeixin; éssers que no estan disposats a gastar el temps amb paraules o queixes o somnis perduts; humans que no permeten que les hores passin sense que ells participin activament dels minuts.
Jack London (San Francisco, 1876-Glen Ellen, 1916), pseudònim de John Griffith Chaney, és un dels que responen a la definició de persona inquieta, inconformista, nòmada, i a més, autodidacta. Vagabund, lladre d’ostres, oficial de patruller que perseguia lladres d’ostres, peó de fàbrica, buscador d’or a Alaska, viatjant, escriptor, activista, humanista i comunista, exigent amb la condició humana, demolidor amb les classes privilegiades, crític voraç de les masses o multituds, defensor incansable de l’individu (Nietzsche estava entre els seus autors de capçalera) i de la responsabilitat d’aquest envers la societat, sacsejador de ments indiferents i incansable detractor de qualsevol forma de vida elitista i despectiva amb els més desfavorits, Jack London és d’aquells autors que fa de la seva vida la seva obra, o a l’inrevés. No haver llegit mai a Jack London és com no haver vist jugar mai a Leo Messi. Com Dante o Mark Twain, narrava d’una forma tan nítida i entenedora que tots som capaços d’entendre’l. L’autor de Martin Eden ofereix un retrat intemporal i etern de tot allò que ens rodeja i ens determina: emocions, sentiments, actituds, ideologies, raons,… i sempre, des de la quotidianitat. El realisme de la seva obra és comparable al de Dostoievski, Galdós, Tolstói, Stendhal, Balzac, Dickens i Twain, per citar alguns dels escriptors més destacats del realisme literari. Socialista que apostava per la revolta dels oprimits (no es pot parlar de London sense recordar la seva admiració per Marx), la supremacia dels més aptes (gran coneixedor de l’obra de Darwin), pessimista i racionalment crític, tot i que el caràcter passional de la seva obra és innegable, la facilitat de l’autor de Lobo de mar per submergir-se en la psique humana i en el patiment i enduriment que suposa el dia a dia resulta irresistible. A Jack London no li cal trampes d’autors camaleònics ni el to potser massa doctrinal del Tolstói més redundant (i que quedi clar que a l’autor rus se li perdona tot); ell va al gra, i amb la seva prosa àgil, gràcil, lleugera i directa. Obres com l’autobiogràfica John Barleycorn, on ens posa a la pell d’un borratxo existencialista (ell mateix va viure el cel i l’infern de l’alcohol), les aventures d’ El hijo del lobo (el seu primer èxit, com gairebé tots dels seus llibres d’aventures, com La llamada de lo salvaje o Colmillo blanco), o relats curts per exemple recopilats a Utopías traicionadas (publicat a Ediciones 29, que porta per subtítol el suggeridor La edad de oro del hombre no está en el pasado sino en el futuro), ens mostren a un home que considera als seus una espècie que pot arribar a ser cruel, perquè la condició ens empeny a ser nocius i destructius per la resta; allò de ‘maricón el último’ funciona, i més amb el capitalisme de casino. London confia en els durs (i no parlem de Pepe’s ni Aznar’s, evidentment, parlem dels que fan avançar i progressar la societat), en els que saben sobreposar-se a les vicissituds, circumstàncies i dificultats per batre i superar les normes establertes pels primers.
Hereu de l’autor de l’assaig Ensayo sobre la desobediencia civil de l’anarquista nord-americà Henry David Thoreau,de Mark Twain i de Charles Dickens, Jack London és un dels exemples més enriquidors d’artista compromès amb la seva obra i amb la societat amb la que viu. Nòmada, impertinent i hiperactiu, la seva prosa destil·la credibilitat, honestedat i un realisme quotidià que permet reflexionar sobre el dia a dia. Libros del Zorro Rojo ens permet recuperar per enèsima vegada amb Jack London. Knock Out a un autor etern i que hauria de ser lectura recomanada per una joventut sovint atreta per les obres més publicitades (perquè les obres que més inverteixen en màrqueting són, generalment, un insult per la intel·ligència i per l’art?). Aquest títol recull escrits de London relacionats amb el món de la boxe. Sí, també va ser boxejador, esport a través del qual l’escriptor californià observava certa analogia amb la vida. En el volum que ens ocupa hi trobem dos fragments del relat Un Bistec i dos contes curts, El mexicano i El combate. Un Bistec ens submergeix a la pell d’un vell boxejador que s’ha guanyat la vida a dalt d’un ring; només sap donar trompades, i així és com es guanya el pa per casa. Si algun cop va estar a prop de l’èxit ja no importa. Cada lluita significa menjar o no menjar. Quan era jove, cada lluita significava un pas més cap a la fama. L’anhel per ser el número ú i situar-se en les perilloses i mutants esferes de l’elit social han deixat pas a un primitiu instint de supervivència. El Mexicano és la història de David contra Goliat, del poderós contra el digne i coratjós. Enmig de la revolució mexicana, s’estableix data per un combat entre un intocable i musculós boxejador nord-americà i un mexicà poc menys que escanyolit, però, ple d’orgull i amor propi. Per últim, El Combate és un relat del combat que viu un matrimoni per acceptar la condició de boxejador d’ell, un esportista admirat i ambició que no veu el moment per penjar els guants i dedicar-se amb cos i ànima a la seva dona i a la seva família; de moment, la seva prioritat és la boxa, i res impedirà un combat més, convençut de que serà el punt i final desitjat. Històries properes, i no perquè tots sabem que és pujar-se a un ring i donar-se cops de puny, sinó per les circumstàncies que rodegen els personatges: incertesa moral, dilemes amorosos, el pas dels anys,… històries on la moral, l’ètica, la condició humana, i els valors que un defensa queden a la vista de qualsevol de forma amena, directa i diàfana. Les il·lustracions del fill del gran Alberto Breccia, Enrique Breccia (Libros del Zorro Rojo també ha publicat un volum amb el relat de London Koolau el leproso, amb il·lustracions de l’argentí), qui ha il·lustrat entre d’altres La vida del Che (1969), Alvar Mayor (1976, Lope de Aguirre (1989), Batman: Gotham Nights (2001), Lovecraft (2002) i Swamp Thing (2004), Reunión de Julio Cortázar, i En las montañas de la locura d’H.P Lovecraft, aquests dos últims per Libros del Zorro Rojo, entre d’altres, i autor de les historietes sobre la revolució mexicana i la guerra d’Algèria, publicades a Itàlia i Argentina, dota als relats d’un impacte i cruesa que senten d’allò més bé a la vocació realista i punyent de les sinceres i apassionants lletres de Jack London. El binomi funciona, per forma, fons, i sentit artístic i vital.
Lluny d’assolir un to didàctic i moral, London s’endinsa en la psicologia d’uns personatges que no preveuen el seu destí, però sí que l’ensumen sense voler-ho acceptar. L’existència és un dolorós i addictiu trajecte pel qual un s’ha d’acostumar al dolor i al patiment, perquè la vida, és precisament això; ara bé, sempre hi ha moments de satisfacció plena a través dels quals un identifica el sentit de la vida: saber gaudir d’aquests moments. Si cada dia fos festa, gaudiríem de la possibilitat de treballar, deia algú; però, tot conflicte s’inicia per la falta de llibertat, per ser un mateix i ser capaç d’esdevenir allò pel que un treballa i sent passió. Jack London narra la història de tots nosaltres; els nostres dubtes, inseguretats queden a flor de pell d’uns personatges que suggereixen el costat més dur i realista de la vida. A través de les paraules de London, com a mínim, queden clares quatre coses: que és un dels escriptors més importants dels darrers cent-vint anys; sense esperit crític (cal vigilar i no convertir-se en simples ‘criticons’ amb els braços creuats) i inconformista, humilitat i passió no som res; freqüentment, els artistes més interessants són aquells que les han passat ben magres i que sí saben de què va la vida; i, finalment, qui no lluita i es dedica a buscar excuses, millor que plegui, perquè s’ha equivocat de món. Coratge i resistència, en el sentit suggerit per autors de volta de tot com l’autor en qüestió, Sábato o Vonnegut, un dels hereus del mateix London.
Jack London, l’escriptor del poble, per tant, de la gran majoria, sempre està entre nosaltres. I així ens ho fa veure aquest Jack London. Knock Out (Libros del Zorro Rojo, 2011).