Entre els retorns més desitjats, el de la Blues Explosion de Jon Spencer era un dels que el món del rock n’ roll demanava a crits, ja que des de que van decidir agafar-se un temps (massa llarg) per renovar forces, van deixar un buit que cap altre banda ha aconseguit ocupar. Després de girar el passat 2011 per diferents festivals d’estiu, entre ells el Primavera Sound, on el que va presenciar la seva actuació encara segueixen a dia d’avui infectats de la seva essència i no poden deixar de moure’s cada cop que escolten Blues explosion is Nº1 -el crit de guerra de la banda-, el trio format per Jon Spencer, Russell Simins i Judah Bauer, tornarà a la ciutat el proper dia 17 de març per tornar a fer una altre demostració de rock visceral, primitiu i carregat de groove, a la sala Bikini.
La reunió el passat 2011 va trencar quatre anys de silenci del grup sense pujar junts en un escenari, la seva última gira va ser per presentar el disc de rareses, Jukebox Explosion (2007). Tot i això el grup no ha gravat cap tema nou des dels dies de Damage (2004), el que fins a dia d’avui és l’ultim treball original dels de Nova York.
Des de que van debutar amb Crypt Style (1992) i el disc homònim, Jon Spencer Blues Explosion (1992), l’evolució del so del grup va ser una de les seves principals constants. Disc rere disc la proposta de banda evolucionava i nous ingredients s’afegien a ella. Garage, rock n’roll, punk, soul, hip-hop, blues i funk són els ingredients que formen el particular so del grup, però el que els fa totalment únics és l’autenticitat que mostren a l’hora d’executar-lo. Aquesta autenticitat resultant de la seva passió per la música i la seva visceralitat interpretativa va fer la Blues Explosion una màquina de rock n’ roll perfecta, i que en directe és mostrava totalment intractable. Pot ser el parèntesis que han fet ha aconseguit que encara valorem més el que ens van oferir, i és més que probable que per la banda hagi sigut una forma de no cremar-se. Durant aquests anys Jon Spencer ha tirat endavant el seu projecte, Heavy Trash, mentre que Judah Bauer ha participat, entre d’altres, amb Cat power o Tom Waits, i Russell Simins ha produït i ha fet remixs per Yeah Yeah Yeahs, Duran Duran, Tom Waits o Honeymoon Killers, per citar alguns noms. Afortunadament la Blues Explosion no va ser engolida per el monstre del mainstream i ara tornen per demostrar que van ser, i són, els Nº1, i si algú ho dubta només cal recuperar obres com Extra witdh (1993), Orange (1994), Now I got worry (1996) i Acme (1998), autèntiques demostracions de que el rock n’ roll és passió en estat pur.