BUNRAKU. GUY MOSHE
El director i guionista Guy Moshe ha de tenir una gran concepte de sí mateix i sobretot de les seves capacitats cinematogràfiques per atrevir-se a presentar una obra com aquesta, que sense voler-se quedar curta en les seves pretensions, vol ni més ni menys que redefinir el cinema d’acció post-modern; un exercici lloable sempre que un sigui conscient de les seves limitacions, cosa que no fa el director. El resultat és un autèntic despropòsit on no funciona absolutament res de res, i on la forma enterra totalment un fons inexistent. Guy Moshe intenta portar més enllà Sin City de Robert Rodríguez i Kill Bill de Quentin Tarantino, un intent tant atrevit com suïcida, i més si no tens una gran capacitat narrativa, que en el cas de Moshe és totalment nul.la.
El director s’autoproclama com un visionari per explicar-nos una història ambientada en un futur post-apocalíptic, on les armes de foc ha estat prohibides, i on els problemes s’han de solucionar amb els punys o espases. En aquest context un trio d’herois format per un jugador de cartes (Josh Harnett), un barmen (Woody Harrelson) i un samurai (Gackt) han d’enfrontar-se amb El Lenyador (Ron Perlman), el criminal més perillós que hi ha, per ajustar comptes pendents del passat. El film és un cocktail impossible de gèneres, des del cinema d’arts marcials fins al film noir, passant per l’spaghetti western, el cinema de samurais, els videojocs i el còmic, però caient en els pitjors clixés de tots ells. Si li sumem el mal gust estètic evidenciat en els seus decorats, un guió on no s’entén res, uns personatges sense cap tipus de profunditat ni sentit, i unes interpretacions que en molts moments cauen en el ridícul, ja us podeu imaginar la indigestió que provoca la pel.lícula. Ron Perlman i Demi Moore encara estaran maleint el dia que van acceptar participar en el film, mentre que Josh Harrnett en cap moment fa creïble el seu personatge basat en el Clint Eastwood de Sergio Leone. Woody Harrelson senzillament s’ho pren tot a conya, conscient d’on està ficat.
Bunraku és un film buit en tots els sentits, que vol ser visionari però en el fons està totalment cec i no sap en cap moment cap on va, una deliri altament avorrit, i el pitjor de tot és que és pren molt seriosament a sí mateix. Un film impossible.
Al nivell de… La pitjor pel.lícula vista en els últims anys.