BIKERS WELCOME LADIES DRINK FREE. BUCK SATAN AND THE 666 SHOOTERS
Al Jourgensen és un dels músics més incombustibles que ha donat el món del rock n’ roll contemporani. Ara fa quatre anys va anunciar que es retirava de l’activitat musical per sempre, i enterrava als seus Ministry. La cosa semblava lògica després de molts anys de carrera, i que el grup tanqués la seva trilogia contra l’administració Bush: Houses of the Molé (2004), Rio Grande Blood (2006) i The Last Sucker (2007); però sempre quedava el dubte de si Al Jourgensen ens estava tornant a prendre el pèl, després de que el 2003 ho hagués anunciat ell mateix, aquell cop per motius de salut, ja que el líder de Ministry va ser picat per una aranya verinosa que gairebé acaba amb la seva vida. Res de res, en aquest sentit, per sort per molts de nosaltres, Al Jourgensen no és un home de paraula, i aquest 2012 contraataca amb dos nous discs, un al capdavant de Ministry amb el títol de Relapse, i que veurà la llum el proper mes de març, i l’altre amb aquest nou projecte de coartada country, Buck Satan And The 666 Shooters
Tot i que aquest projecte va néixer amb intenció de ser una obra coral al costat de grans figures del country rock, com Buck Owens o Dwight Yoakam, entre d’altres; la mort del primer va fer que Jourgensen es replantegés la seva nova aventura musical, i abandones l’idea de fer un disc tradicional de country rock, per fer-ne un al estil Al Jourgensen, reclutant a dos dels seus camarades de Ministry (Tony Campos i Mike Scaccia) i Rick Nielsen de Cheap Trick. Bikers Welcome Ladies Drink Free, conté tots els elements tradicionals del country: violins, pedal steels, mandolines, guitarres acústiques, però al seu costat hi trobem el segell inconfusible de Jourgensen, amb ritmes digitals accelerats, sonoritats industrials, urgència punk, ironia, i molta mala baba. L’inici amb la Quicker than liquor ja ens situa en el conegut univers d’addicions de Jourgensen. Un tema frenètic que marca quin serà el tempo del disc. What’s wrong with me podria formar part de qualsevol obra de Ministry; Medication Man veu de l’esperit retro de Revolting Cocks (un dels altres projectes liderats per Jourgensen). Un inici vertiginós que no decau amb la versió de Drug store truck drivin’ man de Gram Parsons i Roger McGuinn. The Only Time I’m sober when you’re gone, Cheap wine, Cheap ramen, I hate every bone in your body except mine, i Ten long years in Texas, són els temes on el classicisme country s’imposa de forma més descarada. Les accelerades Down the drain i Sleeplees nights and bar room fights podria haver estat firmades pel Jourguensen de Lard, dos autèntiques bombes de psychocountry. La punk Friend of the devil, és probablement el moment més fluix del treball, sense ser un mal tema aquí la fórmula es mostra un pèl repetitiva. La balada Take me away, posa punt i final al disc, i és l’únic moment on Jorguensen ens dóna un punt de calma. Bikers welcome ladies drink free, és una nova mostra del caràcter indomable de Jourgensen, i un disc així només pot sortir de la seva ment. Mentre esperem l’arribada de Relapse, aquest disc és sens dubta la millor forma de fer l’espera menys llarga.
Sona a… Al Jourgensen + Hank Williams.
El Millor… que Al Jourgensen no sigui un home de paraula, i hagi tornat.
El Pitjor… ?????????????????
Moneyball: l’anàlisi de dades a l’esport
Les velles i eternes idees de Leonard Cohen
