Cindy Sherman (1954) és sense cap mena de dubtes una la les fotògrafes més singulars i imprescindibles de la història més recent de la fotografia i de l’art contemporani. Durant 40 anys ha sabut mantenir-se fidel a la seva forma d’entendre l’art fotogràfic, i no ha deixat la seva posició d’outsider. Sense caure en l’excés de posar el seu talent i la seva visió al servei de les grans marques, l’obra de Cindy Sherman s’ha basat en la màxima del do it yourself, treballant sempre en solitari de manera autosuficient, sense cap participació externa que trenqui la puresa de les seves propostes, sent ella mateixa la que s’encarrega de fer de model, maquilladora, estilista, directora d’art, i de tots els aspectes tècnics que participen el el procés de fer una fotografia.
La diversitat de temes és gairebé tan extensa com el seu talent: artifici i ficció, cine i actuació, horror i grotesc, mites i contes de fades, i gènere i identitat. En tots ells les seves fotos són un regal per a la vista i per a l’art. Ella mateixa, una càmera fotogràfica i una mica d’attrezzo és el que Cindy Sherman ha necesitat per afegir el seu nom a l’elenc de grans fotògrafs de la segona meitat del segle XX, tot i que ella, més que fotògrafa, es considera una artista visual que utilitza la fotografia.
Els seus inicis en el món de l’art es centren en la pintura, però ràpidament va abandonar-la per centrar-se en la fotografia, una disciplina on segons ella tenia més possibilitats per expressar el que volia. Segurament aquesta formació inicial com a pintora ha estat un dels factors que han marcat la seva forma de treballar en solitari, al costat de la necessitat de mantenir el seu anonimat per donar més força als personatges i personalitats que interpreta en cadascuna de les seves imatges.
La seva obra és una reflexió i exploració constant sobre el paper i el roll de la dona en el món, però des d’una perspectiva objectiva i en alguns casos amb un cert punt d’ironia. Cindy Sherman no està per subtileses i les seves imatges són contundents, directe, i d’un fort impacte visual, on no deixà res a la lliure interpretació o a l’atzar. Amb el seu treball la fotògrafa ha aconseguit donar-li la volta al gènere de l’autoretrat, aconseguint mantenir el seu anonimat i fer desaparèixer la seva identitat real per projectar-se i derivar-se en múltiples personalitats.