WAR HORSE (CABALLO DE BATALLA). STEVEN SPIELBERG
Després de posar tots els últims avenços tecnològics que han aparegut darrerament en el món del cine al servei per portar a la gran pantalla les aventures del periodista aventure creat per Hergé, Tintín, Steven Spielberg torna a mostrar-nos la seva cara més clàssica en aquesta aventura sobre coratge, amor i supervivència que és War Horse (Caballo de batalla). Apadrinada per la factoria Walt Disney, amb tot el que comporta això, la nova pel.lícula del director de Tiburón mostra les dues cares que ha anat mostrant Spielberg en pràcticament tota la seva carrera, ja sigui com a director o productor: la infantil i políticament correcte, i la d’autor clàssic; i aquest és el principal handicap de la seva nova proposta que acaba per quedar-se en terra de ningú.
Basada en la novel.la de Michael Morpurgo, el film narra les aventures d’un jove, Albert Narracott (un fluix i gens carismàtic Jeremy Irvine) que es veu separat del seu cavall quan el seu pare, per tal de liquidar un gran deute que té, el ven a l’exèrcit quan la I Guerra Mundial acaba de començar. A partir d’aquest instant el jove s’allistarà a l’exèrcit per tal de recuperar el seu cavall.
Per una banda ens trobem amb un primera part de descarat regust infantil (que és el registre on podem situar el film) on la pel.lícula no acaba de arrencar en cap moment i es mostra plana i fins a cert punt avorrida. El director dilata massa uns fets que no donen per més, i que cauen en els tòpics recurrents del seu cinema. I per l’altre costat, un cop superada aquesta part inicial de prop d’una hora de durada, el film agafa volada amb el cavall com a protagonista, i amb l’actor Jeremy Irvine fora de la pantalla (aquest és un error de càsting considerable). Un cop Spielberg s’endinsa en el cor de la batalla és on el director desplega les seves millor virtuts, aconseguint un narració més fluida gràcies a les micro-històries on es veu involucrat el cavall protagonista, i on podem veure que la noblesa dels animals és gairebé sempre superior a la dels humans: excel.lent l’escena de l’atac de la cavalleria, o la del cavall corrent desbocat per les trinxeres i quedant atrapat en terra de ningú. Però un cop el film arriba a la seva cloenda, torna a sortir a la llum la part més carregant i sentimental del director.
És del tot lloable el classicisme amb que Spielberg impregna al seu nou film, i més en uns dies on l’ordinador és una eina molt temptadora, demostrant que hi ha seqüencies que només les pot firmar ell (tota la part bèl·lica és excel.lent), però per altre banda, personalment, em carrega les seves ganes de mostrar els personatges a base d’estereotips massa recurrents, i de no voler fer una obra més atrevida i valenta. En el fons, War Horse (Caballo de batalla) acaba per un ser un film infantil per adults.