THE STARS ARE INDIFFERENT TO ASTRONOMY. NADA SURF
El setè disc de Nada Surf confirma el que es palpava amb l’excel·lent àlbum de versions publicat fa dos anys, If I Had a Hi-Fi: el trio està passant per un moment dolç, gaudeixen del que fan, i el seu estat de forma, composant i executant cançons és palpa amb cadascun dels dotze nou temes que formen The Stars are Indifferent to Astronomy, possiblement, el seu millor treball publicat fins el moment. Han trobat una fórmula tan coneguda com irresistible a través d’un pop-rock que ha madurat des de l’herència grunge dels primers anys. Sempre han optat per melodies addictives, actitud que s’ha accentuat amb el pas dels anys, sense perdre intensitat rítmica ni harmònica. Els de Nova York sonen més consistents i compactes que mai, amb la sensació de que els temes, alguns d’ells, no poden ser més rodons.
Formats el 1993, i després de donar-se a conèixer fa més de quinze anys, amb Popular, del seu debut, High/Low, la carrera de Nada Surf s’ha mantingut en un segon pla, tot i que a Europa, sobretot a França, han tingut cert èxit comercial. Respectats per la critica i pel públic, han estat una d’aquelles bandes nascudes als noranta que no han tingut el reconeixement que es mereixen. The Proximity Effect, Let’s Go, The Weight is a Gift són els discs que precedeixen a Lucky, punt d’inflexió de la banda, l’LP més introspectiu i pausat, i de pas, el més venut. Però es trobaven a faltar els Nada Surf més vitals i lluminosos. Potser el fet de dedicar-se a provar fins a cent versions pel citat If I Had a Hi-Fi (aquest nou treball sona tan bé com el disc de versions i es podria parlar de les similituds que guarden tots dos) i gaudir del procés creatiu sense la pressió que suposa crear noves cançons els ha regalat la frescor necessària per encarar aquest setè treball en estudi, a més d’alguna altra idea que segur que han aprofitat un cop van posar-se a composar. El resultat, com dèiem, gairebé immillorable. L’inici, amb l’enèrgica Clear Eye Clouded Mind, el tema més rock de tots, no permet dubtar ni un segon de la vàlua d’aquest treball: guitarres potents, melodies perfectes, base rítmica marcant la pauta… i un d’aquells temes que defineixen el millor pop-rock. A la resta de l’LP predomina la vessant més pop de la banda, tot i que el so rock n’ roll de la Les Paul sempre hi és. Waiting for Something, Jules and Jim, The Moon is Calling, Looking Thorugh, Teenage Dreams, The Future i dos fabulosos mitjos temps When I Was Young i Let the Fight Do the Fighting, completen el darrer treball d’una banda que celebra una segona joventut, encantada amb Internet, amb Spotify i amb els plors de discogràfiques i intermediaris en crisi acostumades a gastar pasta gansa en limusines i luxes similars.
El trio, format per Matthew Cawa, Ira Elliot i el madrileny Daniel Lorca (magnífica entrevista a Crazyminds.es), aposta per adaptar-se als nous temps, tot i que ells són fidels a la música que estimen i amb la que han crescut. Amb un títol que suggereix que ja va sent hora de que ningú s’hauria de considerar el centre de l’univers ni res similar, perquè, finalment, tots som insignificants, The Stars Are Indifferent to Astronomy ens recorda què és realment el pop-rock, gènere musical que cobra tot el seu sentit quan una banda com Nada Surf és capaç de crear una equilibrada i magnífica col·lecció de cançons que farà les delícies d’aquells que sentin passió per les guitarres més harmòniques i les melodies més addictives.
Sona a… Teenage Fanclub + The Posies.
El Millor… Clear Eyed the Clouded Mind, When I Was Young, Teenage Dreams, Let the Fight Do the Fighting, No Snow on the Mountain.
El Pitjor… que Coldplay siguin tan grans i Nada Surf no… tot i que a ells, això, els hi és igual.