MI SEMANA CON MARILYN. SIMON CURTIS
L’any 1956, Marilyn Monroe viatjava fins Anglaterra per participar en el rodatge de la pel.lícula El principe y la corista, i posar-se a les ordres de Sir Laurence Olivier, amb el qual també compartia protagonisme. Olivier volia deixar de ser només un gran actor per convertir-se en una estrella, i que millor per aconseguir això que compartir crèdits amb l’estrella més explosiva del moment, la que aixecava més passions, Marilyn Monroe. D’ banda, aquest film es convertia en la gran prova de foc que buscava Monroe per ser alguna cosa més que una cara bonica en la gran pantalla i convertir-se en una gran actriu. Però un cop Sir Laurence Olivier i Marilyn Monroe van entrar en contacte la cosa va explotar, ja que no tenien el mateix concepte del seu ofici. Enmig d’aquest enfrontament va aparèixer la figura de Colin Clark, un jove assistent del director, que es va convertir en el punt d’equilibri entre les dues figures i personatge clau perquè les tensions de rodatge i la situació acabés arribant a un bon final.
Mi semana con Marilyn és l’adaptació del llibre que va escriure Colin Clark explicant l’aventura anglesa de Marilyn Monroe i la seva relació amb l’actriu, destapant totes les llums i ombres que sempre van rodejar a l’actriu: per una banda la seva capacitat innata per l’actuació, i el magnetisme que desprenia; i per l’altre la dóna insegura, de caràcter infantil i insegur, que necessitava seduir i rebre lloances, i la seva addició i dependència als fàrmacs i l’alcohol.
El film del debutant Simon Curtis es sustenta per damunt de tot en les actuacions de la seva parella protagonista: Kenneth Brangah i Michelle Williams. El primer fa una precisa reconstrucció de Sir Laurence Olivier, mentre que la segona enlluerna en la seva reencarnació en Marilyn Monroe. Senzillament Michelle Williams està excel.lent, aconseguint el mateix magnetisme i carisma que en el seus dies desprenia l’anomenada blonde ambition. Williams encerta de ple en tot: la veu, el somriure, el posat, etc… senzillament enamora. La Marilyn de Michelle Williams és fràgil i manipuladora alhora, i aquesta dualitat la plasma l’actriu amb una naturalitat al.lucinant. La resta del repartiment es mostra força funcional, però queda eclipsat al costat de les actuacions de Williams i Branagh, i queda palès que sense ells dos el films segurament no hagués passat de ser un film de sobretaula. Simon Curtis no es mulla massa i entrega un film funcional, amb el gran moment de l’arribada de Monroe a Anglaterra, però de narració irregular que s’aguanta en tot moment per el treball dels seus dos actors protagonistes.