DONKEY JACKET. HENRY’ S FUNERAL SHOE
Els Welsh Blues Brothers han tornat! Els germans Aled i Brenning Clifford apunten i disparen amb l’emergència artística i sonora dels músics que han mamat de nou amb el seu segon LP, Donkey Jacket. La força i cruesa de la veu d’Aled, l’afilada guitarra d’aquest desprenent electricitat i blues rock a dojo, i la força bruta i primitiva del seu germà a la bateria són els eixos a través dels quals es sustenta una de les bandes destinades a mantenir el rock n’ roll allà on es mereix. Blues rock explosiu i incendiari, que recorda en alguns moments, i no és cap barbaritat afirmar-ho, a una utòpica fusió de Robert Johnson, Steve Earle, Jon Spencer Blues Explosion i Gluecifer, ni més ni menys. Sonen brutals, viscerals, i d’alguna manera, per fer-se una idea ràpidament com sonen aquesta magnífica banda gal·lesa, podríem dir que són com The Black Keys però versió embrutada i anti-cool.
Després del seu notable debut, Everything’s for Sale, l’aparició de la densa i electrificant Don’t Loose the Rhythym al brutal recopilatori Never Give Up on Your Hallucinations d’Alive Records de 2009 (no perdre’s tampoc el del 2012, Where is Parker Griggs?) va suposar que Henry’s Funeral Shoe arribessin a oïdes dels més apassionats per unes sonoritats tan intemporals com imprescindibles per entendre, assimilar i sentir el rock n’ roll en tota la seva dimensió. Blues, rock n’ roll, actitud, urgència, adrenalina, electricitat,… què li manca a aquests dos germans perquè enamorin a tot aquells que sent com se li posa la pell de gallina amb un riff de guitarra (com li sona la guitarra a , una veu trencada deixant-se les cordes vocals i un bateria ferotge i precís? El segon LP
A Donkey Jacket tot és electricitat, tot és rock n’ roll, tot és blues. Per tot arreu. El cançoner de l’LP resulta prou evident i irresistible: El potent blues de la inicial declaració d’intencions i d’actitud que és Be Your Own Invention, el hit permanent en forma de rock n’ roll visceral i directe que es troba a Love is the Fever, el country blues arrastrat de Bottom to Top, el rugós delta blues amb tots els aromes al Mississipi d’Anvil & Chains, la tromba plena de primitivisme elèctric que suposa Dog Scratched Bar, el delta blues de Mission and Mantenience, el blues rock implosiu de The Walking Crawl, el meravellós mig temps ple d’americana que és Heart of Fire, la bomba rock que arriba amb Gimme Back My Morphine, i un darrer tema, la pausada Across the Sky, que desprén melodia Beatles per unes quantes bandes, recordant sobretot a composicions de George Harrison, quen ens regala un immillorable punt i final a un dels discs a recordar de l’any passat.
Les arrels de la música tradicional, els primers seixanta elèctrics, les jam sessions de finals dels seixanta, el hard rock de principis dels 70, el punk-rock i la nova dimensió que varen adquirir les diferents textures i influències a la intensa dècada dels noranta, … Henry’s Funeral Shoe aglutinen una sèrie de virtuts tan descuidades com benvingudes en temps actuals. Recuperen l’essència del frontman desafiant i entregat a l’estil de Jon Spencer i Jim Jones, i impacten a base de riffs, melodies, harmonies i base rítmica típicament rock n’ roll, recollint fruits i sabors de la història d’un gènere que no cal reinventar perquè per sí sol, quan està ben parit, com és el cas d’aquest magnífic LP, Donkey Jacket, emociona i apassiona.
Sona a… Steve Earle + Gluecifer
El Millor… esperit, actitud i temes com Be Your Own Invention, Love is Fever, Dog Scratched Bar i Gimme Back My Morphine.
El Pitjor… que no vinguin ben aviat a la nostra ciuta.t