PARTE DE GUERRA. EDLEF KÖPPEN
Sajalín Editores
28 de juny de 1914. L’assassinat (28 de juny de 1914), a Sarajevo, de l’arxiduc Francesc Ferran, príncep hereu de l’Imperi Austre-Hongarès, agreuja les tensions entre Viena i Sèrbia. El boom del capitalisme imperialista durant els darrers decennis del s XIX havia posat en crisi l’equilibri de forces entre les potències europees, establert després de la guerra franc-prussiana que va iniciar-se el 1870 i va finalitzar l’any següent. Durant els deu anys que van de 1904 el 1914 no varen faltar condicionants: el cara a cara entre França i Alemanya, posat de manifest amb motiu dels diferents conflictes del Marroc, la competència dels governs de Viena i de Moscou per la conquesta de l’hegemonia als Balcans (conflictes de Bòsnia i Hercegovina i les guerres balcàniques). La Gran Bretanya va dir la seva en tots els temes, i va posar fi a la seva anterior política d’aïllament, per tal de mostrar i conservar el seu predomini com a potència imperialista. Els frecs a frecs locals i parcials feien preveure quelcom més greu; hi havia en joc una nova redistribució del món per part de les potències europees, que l’imparable creixement de l’economia alemanya feia inevitable. Del 1904 al 1914 es varen formar dos fronts, un format per les potències tradicionals, la Gran Bretanya i França, i l’altra pel nou aspirant a potència hegemònica, Alemanya (juntament amb Itàlia, que, a la darrera hora, però, es va passar al bàndol contrari), i per la monarquia austre-hongaresa. La Rússia tsarista, competidora dels austre-hongaresos als Balcans, es va alienar amb les potències occidentals, malgrat que no volien ni veure ni sentir llur règim democràtic. A partir d’aquí, ultimàtums d’uns i d’altres, i tots cap a la Gran Guerra, que la lluita per les fronteres havia de passar per damunt de tot.
Ens arriba, a través de Sajalín Editores, un altre testimoni de la Primera Guerra Mundial, el d’Edlef Köppen, autor de de Parte de Guerra, obra publicada per primer cop a la seva Alemanya natal el 1930, durant el final de la República de Weimar , i que per fi ens arriba en castellà més de vuitanta anys després. Prohibida pels nazis, oblidada durant molts de temps a Alemanya, la novel·la esdevé una de les més grans i importants narracions vers la Gran Guerra. Els nazis la varen incloure en la infame llista de literatura nociva i indesitjable creada pel ministeri de propaganda del Reich; aquest fet, juntament amb la mort de Köppen al 1939 varen condemnar l’obra a un oblit de més de setanta anys. Redescobrir-la permet confirmar la seva vàlua literària, crítica i intel·lectual.
Parte de guerra narra la història d’Adolf Reisiger, un jove alemany que el 1914 s’allista, juntament amb la resta de la seva classe i seguint el consell dels professors, com a voluntari d’un regiment d’artilleria i és destinat al front occidental. Reisiger, com Köppen a la vida real, pateix al front els horrors i atrocitats de la primera guerra moderna: companys morts per obeir ordres absurdes, joves soldats destrossats sense complir ni els 20 anys, el descobriment d’armes mortíferes com els tancs i el gas… Tot plegat provoca que l’entusiasme inicial de Reisiger, i la voluntat de complir el seu deure amb la seva pàtria, es converteixin després de les primeres batalles en una profunda aversió cap a l’estupidesa humana i cap el sense sentit total de tota experiència bèl·lica. Heroisme, abnegació i victòria no són més que paraules buides, darrera de les quals s’amaga només la ceg, brutal i insensata obligació d’obeir l’ordre de matar.
A Reisiger, poco a poco, la tensión se le va haciendo tan insoportable, que tiene que esforzarse para no levantarse de un salto y salir corriendo. No importa dónde, ni para qué. Cuánto mejor están los servidores de las piezas. Aunque el enemigo responda, ellos al menos tienen algo que hacer. Permanecer sentado cruzado de brazo es espantoso. Reisiger mira el reloj, y la lista. Sabe que poco a poco el fuego de todas las baterías confluye en el frente. Sólo los calibres muy pesados siguen disparando fuego graneado sobre la retaguardia enemiga. Todo lo demás se fusiona, formando la barrera de fuego móvil. La famosa barrera de fuego móvil. Ese telón de fuego que ahora impacta casi adelante de la primera trinchera alemana. Y que después, a las cinco y veintiocho minutos, comienza su peregrinaje.
Perquè, hi ha quelcom més inhumà i ridícul que la guerra? Potser el fet de ser esclaus d’un invent nostre com l’economia tal i com l’entenem i patim avui en dia. Ara bé, la puta guerra és potser la prova de que finalment, la vida de cadascun de nosaltres no té cap valor. Això és el que pensen els governants que donen el vistiplau a un conflicte bèl·lic, o a seguir amb un sistema que es carrega la sanitat i l’educació, només perquè som esclaus dels mercats. No es pot entendre de cap altra manera que any rere any les guerres sacsegin el planeta, o que l’economia saquegi pobles. O potser hem d’acceptar que la condició humana és tal i com s’ha mostrat al llarg de la cruel i sanguinària història que ens contempla? Edlef Köppen i el seu Parte de guerra ens fa reflexionar sobre tot plegat i molt més.