Hamptom Coliseum (Live 1981) és el segon volum de les Bootleg Series que The Rolling Stones estan editant a través d’ Stone Archive Store.com, en suport exclusivament digital (MP3 o FLAC), a un preu de 7 i 9 dòlars depenent del format. No cal dir que aquesta iniciativa ha funcionat a les mil meravelles, i aquest mateix més d’Abril ja s’ha posat a la venda el tercer volum (en total en seran sis), i que recull un concert de la gira americana de 1975, més concretament el celebrat a la ciutat de Los Angeles.
El concert que van oferir el 18 de desembre de 1981 al Hampton Coliseum de Virgínia és probablement un dels més importants dins de la llarga llista de concerts importants oferts mai per The Rolling Stones. El grup presentava Tattoo You, el seu gran retorn discogràfic, després de la petita relliscada que va representar Emotional rescue, que no va ser el gran successor que esperaven que fos de Some Girls (el seu disc més venut de tots els temps). L’excitació que va suposar pels fans americans una obra tan potent com Tattoo You és va traduir en 50 milions de dòlars en la venda d’entrades, es a dir, tot sold out, i un total de 3 milions d’espectadors durant tot l‘American Tour 81, un record que encara segueix vigent, ja que ningú ha estat capaç de superar. El tour va durar al voltant de tres mesos i el grup va tocar dues nits en pràcticament totes les ciutats per on va passar, posant punt i final a la gira al Hampton Coliseum de Virgínia, amb dues nits consecutives, la del 18 i 19 de desembre, sent força significativa la primera d’elles. Primer perquè aquest va ser el primer concert de la historia que va ser emès per televisió en modalitat pay per view; segon, perquè aquell dia Keith Richards celebrava el seu trenta-vuitè aniversari, i va decidir fer-ho estampant la seva guitarra contra la cara d’un espontani que va pujar a l’escenari mentre el grup interpretava Satisfaction; i tercer, perquè el grup en aquells dies era una màquina imparable de rock n’ roll.
El que trobem en el disc és el set list tipus que solien interpretar cada nit, basat en gran part dels temes de Some girls i Tattoo you, combinats amb alguns dels seus grans clàssics, formant un repertori de 26 cançons. L’obertura amb Under my thumb és explosiva pel ritme de vertigen que imprimeixen a la cançó, i que ja no decau en cap moment del concert, amb menció especial per la brutal versió de Going to go-go d’Smokey Robinson & The Miracles, arribant al seu clímax màxim amb unes urgents execucions de Jumpin’ Jack Flash i Satisfaction per posar punt i final al concert. Podem debatre si a partir d’Exile on main street la inspiració de les composicions dels Stones potser van baixar progressivament amb el temps (amb això no vull dir que editessin discs fluixos, tot al contrari, van seguir parint grans obres), i van anar perdent impacte en comparació a les que formaven part de la que per mi és la seva gran obra, però el que quedar clar amb aquest Hampton Coliseum (per si algú encara no ho tenia present) és que en directe el seu poder era inqüestionable i ells eren, i són, el rock n’ roll.