1001 CÓMICS QUE HAY QUE LEER ANTES DE MORIR. PAUL GRAVETT
Grijalbo
A través de gairebé 1000 pàgines, l’historiador més important de còmics i novel·la gràfica, i fundador de Comica, Paul Gravett, amb la col·laboració de 67 especialistes de 27 països, presenta un impecable volum enciclopèdic sota el títol 1001 cómics que hay que leer antes de morir (Grijalbo, 2012). La declaració d’amor de Terry Gilliam cap al món del còmic que ens trobem d’entrada suposa una encertat primer pas, perquè, sintetitzant, el cineasta considera que el còmic és, per damunt de tot, llibertat. Obrir còmics com El hombre plástico, Marvelman, El misterio del abismo, El hombre de utopía, Watchmen, La trágica comedia o cómica tragedia de Mr. Punch, El asco i Habibi, per exemple, ens permeten endinsar-nos a múltiples realitats paral·leles, apreciar diferents metàfores del dia a dia, establir connexions entre el món real i el que ens presenta un autor, obrir la imaginació gràcies a una sèrie de dibuixos, diàlegs i trames, i, en definitiva, viatjar, descobrir i conèixer nous horitzons, idees, temes, reflexions, de forma oberta, suggeridora,… com només un còmic és capaç de fer.
Com bé diu Paul Gravett a la introducció, els tres centres de creativitat i producció de còmics més importants, EUA, Japó i Europa, en especial França, s’emporten la palma. Ara bé, l’obra està pensada des d’una perspectiva ben àmplia, oferint un extens i eclèctic recull de títols, i apareixen còmics de molts altres països. La idea ha estat crear una veritable canon mundial dels còmics. Organitzat cronològicament, el llibre comença presentant els còmics més importants d’abans de 1930, amb Los amores del Señor Bois, de Rodolphe Töpffer, de 1837, com a primera obra destacada. Els següents còmics que ens trobem són els creats entre 1930 i 1949; i de vint anys en vint anys, arribem als dos darrers apartats, els únics que només ocupen una dècada, i que ocupen gairebé la meitat del volum, que fan referència, primer, a la darrera dècada del segle XX, i per últim, a la primera dècada del segle XXI, tot i que també s’inclouen els millors còmics publicats durant l’any 2011. No es fa estrany que les dues darreres dècades adquireixin tanta importància en una obra d’aquestes característiques. L’ambició de Gravett i els seus co·laboradors va més enllà de presentar un simple i subjectiu rànquing de 1001 còmics. La vocació històrica i didàctica ha estat cabdal perquè aquest llibre no fos una llista ‘amb el que més ens agrada’. Per exemple, observem, com s’atura en els inicis del còmic, l’evolució durant el segle XIX, el paper de les dones creadores, que varen aparèixer durant el 1867, amb Marie Duval al capdavant, la importància dels anys de les tires còmiques de premsa, Tintín, els francesos, DC, Marvel, la genialitat d’Alan Moore, l’explosió del còmic durant els 80, i sobretot, durant els 90, les novel·les gràfiques, el bon moment que viu actualment… Hi ha un estudi rigorós de com ha estat la història del còmic, i és així com Gravett recomana, per exemple, l’arxiu el·laborat per Andy Konky Kru sobre els primers còmics datats entre 1783 i 1929. La visió global que han tingut sobre la matèria, a més, possibilita que l’obra, finalment, s’ajusti al seu objectiu final d’establir una guia de la història del còmic. Hi ha lloc per tot: adaptacions literàries, del cinema, còmic infantil, adult, … la panoràmics dels autors resulta tan àmplia com exquisida, oferint una rigorosa i explicativa selecció, que com bé podem suposar, no permet incloure tots els còmics, però, sí una bona part dels que es poden considerar els més importants. Aquest cop, el títol de 1001 còmics que cal llegir abans de morir, sí fa justícia al propòsit i al resultat final.
1001 cómics que hay que leer antes de morir, publicat per Random House Mondadori a través del seu segell Grijalbo, ens ofereix una llista inabastable i imprescindible d’obres, totes elles ressenyades excel·lentment, oferint, als menys posats en la matèria, la possibilitat de descobrir un univers creatiu immens que només es pot apreciar submergint-se sense contemplacions. Als més entesos, el volum de Gravett regala la possibilitat de recordar obres, de descobrir de noves, i d’assaborir de nou tots aquells grans moments que el món del còmic ens ha fet passar a tots aquells que tenim la necessitat de dedicar-li, com a mínim, una estona gairebé cada dia. Si algun dia s’han volgut introduir en el món còmic però no ho han fet per mandra o per prejudicis, si són capaços de reconèixer que la ignorància no els permet explorar territoris desconeguts, si sempre han desitjat una guia del còmic per comprovar que han llegit i que s’han deixat de llegir… aquesta obra compleix tots els requisits necessaris per enamorar-se per primer cop o per enèsima vegada del món de la historieta.
Els autors d’aquest immillorable volum han sabut recopilar, amb tot el mèrit que comporta, el bo i millor de la història del còmic, en un obra que ret un més que merescut homenatge a una sèrie d’autors i d’obres que ens han donat hores i hores d’entreteniment, reflexió i lluminositat intel·lectual, vital i creativa. Per tot plegat, només ens queda donar les gràcies a Paul Gravett i a l’equip que va dirigir i coordinar, format per Gerry Alanguilan, Rachid Alik, Helena Baser, Bart Beaty, Stephen Betts, Michal Blazejczyk, Radoslaw Bolalek, Cha Kai-ming, Hikmat Darmawan, Jeremy Day, Ben Dickson, Juan Manuel Domínguez, Carlos Eugênio Baptista, Nicolas Finet, Nigel Fletcher, Melanie Gibson, Paul Gravett, Maggie Gray, Xavier Guilbert, Chrissie Harper, Tor Arne Hegna, Domingos Isabelinho, Jean-Paul Jennequin, Fiona Jerome, Ariel Kahn, Chie Kutsuwada, Guy Lawley, Timothy R. Lehmann, Sarah Lightman, Ellen Lindner, Andrew Littlefield, Catriona MacLeod, Christian Marmonnier, Gert Meesters, Ann Miller, Alfons Moliné, Pedro Moura, Nakho Kim, Dom Tarquin Nolan, Andy Oliver, Huib van Opstal, Leif Packalen, Rikke Platz Cortsen, Frank Plowright, Edwin Pouncey, Ernesto Priego, Ian Rakoff, Richard Reynolds, David A. Roach, Harri Römpötti, Roger Sabin, Jacques Samson, Hemant Sareen, Matthias Schneider, Jenni Scott, Tatsuya Seto, Matteo Stefanelli, Barry Stone, Fredrik Strömberg, Ai Takita-Lucas, Zivojin Tamburic, Tony Venezia, Simon Ward, Marc Weidenbaum i Matthias Wivel.
Cómo puede alguien ‘renunciar’ a los cómics cuando este medio es tan variado y apasionante? Piensen, queridos lectores, en lo que podemos llegar a hacer con las imágenes y las palabras. Luego imaginen, más si cabe, todo lo que podemos hacer con ellas. Paul Gravett.
