Futbol contra el enemigo, de Simon Kuper

FÚTBOL CONTRA EL ENEMIGO. SIMON KUPER

Contra Ediciones

El futbol és una de les pràctiques esportives més honestes i transparents. Qualsevol futbolista, entrenador, i inclús, president, queden al descobert amb les seves accions. Un club de futbol és una estructura jeràrquica on cadascú dels seus membres tenen una funció d’acord amb les seves característiques. I la forma d’actuar de cadascuna d’elles configura, finalment, la identitat del club. Lògicament, la finalitat és guanyar; pels clubs més poderosos, guanyar és una obligació, o com a mínim, competir per guanyar. I per guanyar, hi ha diferents camins. Si comparem el cas dels dos clubs més poderosos d’Espanya, el Barça i el Madrid, ens trobem amb dos filosofies del tot diferenciades, però, amb un mateix objectiu: guanyar tots els títols i guanyar tots els diners possibles. Ara bé, el Barça, format el 90% de la plantilla amb esportistes exemplars, la majoria d’ells d’una pedrera a la que se la mima i se la nodreix, sinònim de club que pensa en el present però també en el futur, i un entrenador (aviat, ex-) modèlic a tots nivells, com Pep Guardiola, simbolitza el club d’esport gran i poderós per antonomàsia, que respecta una filosofia i que sobretot, respecta l’esport, i que respecta el contrari i que reconeix la grandesa dels seus jugadors o entrenadors, a qui ret merescuts homenatges. En canvi, el Madrid, tot i que manté certes similituds amb el Barça, abans apuntades (guanyar i guanyar és una obligació), ho deixa tot en mans dels diners, i ara més que mai, es centra en el present, sense importar-li gaire el futur (la pedrera no té gaire incidència) i menys el passat (tot i que viuen de Di Stéfano i Juanito, cal recordar el comiat a la francesa que van oferir a Del Bosque o Raúl) en mans d’una capacitat per competir màxima (la seva gran virtut), però, sovint, fent ús, sovint, sobretot quan van mal dades, d’una mala educació i d’unes males formes, amb altres jugadors i sobretot, pressionant sempre els àrbitres, perquè, finalment, volen guanyar, i per fer-ho, faran tot el que calgui, al camp i fora del camp. El seu estil queda perfectament representat gràcies al seu entrenador, el seu president i bona part de la seva plantilla, que inclou gent com el tal Pepe. No obstant, tot i que mirant un partit de futbol un és capaç de veure ràpidament el que representen el Barça i el Madrid, sempre queden secrets per confessar. I en aquest punt és on entren els periodistes esportius, i afortunadament, n’hi ha que fan i molt bé la seva feina. Un d’ells respon al nom de Simon Kuper, l’autor d’un dels millors llibres que s’han escrit mai sobre futbol i sobre esport en general, Futbol contra el enemigo, publicat originalment el 1994, i que gràcies a Contra Ediciones, ens arriba per primer cop en castellà. Aquest boig del futbol, autor d’obres com Ajax, The Dutch, The War: Football in Europe during the Second World War (2003) i The Football Men (2011), Kuper, nascut a Uganda i educat a Holanda, EUA, Suècia i Jamaica, a principis dels noranta, amb 23 anys i cinc mil lliures a la butxaca, es va embarcar durant un any en una aventura que el va dur per tot el món, per trobar respostes, bàsicament, a dues qüestions ben ambicioses: De quina forma el futbol es reflexa a la vida d’un país? i De quina forma la vida d’un país es reflexa en el futbol?

A través de dades, un gran sentit de l’humor, un magnífic ritme narratiu, molta cultura general, i gran sensibilitat i humanitat, Kuper ofereix una àmplia i encertada panoràmica del món del futbol, a través del retrat del què significa l’esport rei als 22 països que va visitar en aproximadament nou mesos, regalant-nos un cúmul d’experiències, informacions del tot diverses i curioses, situacions ben curioses i explícites, i en definitiva, una obra que es podria definir com un excepcional relat periodístic que permet al lector comprovar gairebé in situ com s’interpreta, es percep i s’executa el futbol a diferents parts del món. La seva visita a Can Barça i l’entrevista que manté amb Nicolau Casaus, els anys de Paul Gascoigne a la Roma, l’odissea que viu a Rússia i el descobriment dels increïbles secrets que amaguen els diferents clubs de Moscou i tota la influència comunista que hi ha darrera de cadascun d’ells, el Berlín de després de la caiguda del mur, els misteris de Kiev, la sucosa trobada a Milà amb Helenio Herrera, l’etern enfrontament entre alemanys i holandesos aromatitzat pel record de la Segona Guerra Mundial, els perills del nacionalisme eslovac, Bobby Robson i les seves aventures a Eindhoven, el periple a Àfrica i la fabulosa aproximació a la història del futbol africà amb cara a cara inclòs amb tot un mite com Roger Milla, l’arribada del futbol tal i com l’entenem a Europa als EUA, el viatge per Argentina i el record del Mundial 78, l’estança a Brasil i una religió anomenada futbol, la passió pel futbol de Bin Laden i la repercussió de l’esport a Extrem Orient,… capítol a capítol, Simon Kuper, al llarg de més de 350 pàgines, ens ofereix un immens retrat de com el futbol, pel definitiu argument de que interessa a centenars de milions de persona, deixa de ser només un joc per convertir-se en una activitat que polítics, mafiosos, dictadors, revolucionaris, i en general, tothom, intenta controlar utilitzar pels seus propis objectius, sense oblidar una part fonamental del llibre, que són els esportistes, que són tots aquells que finalment, volen, simplement, conquerir el món de futbol sent els millors.

Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán el 2007, Premi al Millor Comentarista Cultural Britànic el 2011, Simon Kurpe ofereix una sincera i apassionada lliçó de periodisme esportiu apte per tots els públics, tot i que, no ens enganyem, farà les delícies dels més ‘futboleros’ amb ganes de llegir un llibre com cal sobre el seu esport favorit. A mig camí entre un llibre de viatges, un assaig antropològic i una obra amb vocació sociopolítica, el va dur des d’Argentina a Camerún, d’Ucraïna a Botsuana, de Brasil a Sud-Àfrica, d’Alemanya a Espanya, de Glasgow a Los Àngeles, per investigar el poder del futbol, un poder que arriba a la política, a la cultura, a la societat, i en definitiva, a tot arreu. Ja era hora de que es publiqués en un dels nostres idiomes. Ara només ens cal gaudir d’ell; de la mateixa manera que es troben a faltar entrenadors com Pep Guardiola, a qui ja el comencem a enyorar, es troben a faltar més periodistes esportius com Simon Kuper i obres com aquest excel·lent i premiat Fútbol contra el enemigo (Contra Ediciones, 2012).