SOMBRAS TENEBROSAS. TIM BURTON
El binomi Burton-Depp ens va ensenyar la seva pitjor cara en la irritant, histriònica i fallida adaptació d’Alicia en el país de las maravillas. Sí és cert que un tàndem com aquest que ha estat capaç d’oferir alguns del millor capítols cinematogràfics de la dècada dels 90 amb obres mestres com Ed Wood, Eduardo Manostijeras o Sleepy Hollow, té un crèdit força elevat tot i una patinada com aquella; però el grau de decepció sempre va lligat al grau de satisfacció que esperes, i tenint en compte qui són més d’un li va costar força recuperar-se del que va suposar el seu anterior film, i òbviament molts van començar a posar en dubte la capacitat creativa del director i l’actor. Va ser una relliscada, la única que han tingut junts, però massa estrepitosa.
Sombras tenebrosas és presenta com una redempció del tàndem, instigada pel propi Johnny Depp, qui va convèncer a Tim Burton perquè adaptés aquesta serie del anys 60, de la qual l’actor n’és un autèntic fan, conscient que aquest material amb vampirs, bruixes i homes (dones) llop era una aposta segura per tornar per la porta gran; però, el resultat final queda una mica (massa) deslluït per culpa del guió que firma Seth Grahame-Smith, i que fa que la narració de Burton vagi perdent força a mesura que avança el metratge fins arribar a un clímax final que no està a l’alçada del gran inici del film.
Tim Burton mira a l’essència del seu cinema per recrear les aventures de Barnabas Collins (un contingut Johnny Depp), un milionari del segle XVIII que li trenca el cor a una bruixa (Eva Green). Aquesta, com a venjança el convertirà en vampir i l’enterrarà viu. Dos segles després el vampir s’allibera en plena dècada dels 70, i es troba a amb un món força canviat i amb una família totalment disfuncional, a la vegada que descobreix que la bruixa segueix viva i s’ha convertit en un empresària sense escrúpols que domina tot el poble de Collinwood. Lluny dels efectes que han dominat els seus últims films, Burton aposta per la senzillesa (l’esperit de la Hammer està força present) i els actors com a grans eixos per articular la pel.lícula, i certament en aquest sentit encerta plenament ja que tot el repartiment està a un gran nivell, recuperant a Johnny Depp i a una gran Michelle Pfeiffer. La posada en escena és impecable com és habitual en el director, amb una estètica gòtic-pop com només sap dissenyar ell, fins aquí tot bé, i més tenint en compte el gran inici del film, amb un pròleg vertiginós on ens narra l’origen de Barnabas Collins i un títols de crèdit preciosos amb la càmera seguint un tren a ritme dels Moody Blues. Però a mesura que el film va avançant, el guió es va esquerdant fins a produir unes fissures pràcticament insalvables pel director, que tenen en uns injustificats girs finals el seu màxim exponent. Sombras tenebrosas funciona plenament en les seves parts més còmiques, centrades en la relació de Barnabas Collins i el nou entorn on és veu ficat, i falla en la seva part romàntica, i deixa indiferent en la globalitat de la trama.
Malgrat les seves parts negatives, Sombras teneborsas és un bon film, força entretingut, que tot i no figurar entre el millor firmat per Burton, sí que ens recupera al gran narrador i director que és. Pot ser un Tim Burton en plena forma com en els anys d’Ed Wood hagués salvat les insuficiències del guió i ens hagués entregat un film pletòric carregat d’encara més mala llet que aquest (que en té força), però al menys Burton ha rectificat l’error que va ser Alicia, i el millor de tot és que vist l’enfoc que ha donat a Sombras tenebrosas, Burton és conscient del seu error passat. Segurament no és el film que esperàvem, però es un gran i divertit entreteniment.
Al nivell de… El planeta de los simios.
Other Articles
