Markéta Irglóva i Glen Hansard són els protagonistes de The Swell Season, un documental que s’estrena el proper 13 de juliol i que relata la història d’amor dels protagonistes de Once, de John Carney (2007), una pel·lícula independent de baix pressupost irlandesa que va guanyar el premi a millor cançó original als Oscars 2008 per Falling Slowly, i que va projectar a nivell mundial la parella. A Glen ja el vam veure interpretant The Commitments (1991) i no ha abandonat la seva antiga banda The Frames, amb qui ha gravat discs tan notables com Fitzcarraldo i Burn the Maps; Markéta, de només 24 anys, és una compositora multi-instrumentista que demostra el seu talent innat tant a Once com a The Swell Season i que el passat 2011 va començar carrera en solitari amb l’àlbum Anar.
The Swell Season és l’història d’amor real, una mirada íntima i personal de la relació platònica inicial i les turbulències que la posen a prova: la fama. Nick August-Perna, Chris Dapkins i Carlo Mirabella-Davis, noms propis del circuit independent nord-americà, retraten els alt i baixos d’un duet que ha aconseguit la fama i el reconeixement anhelat, amb tot el patiment i maldecaps que sovint arriben després d’assolir l’èxit; els dubtes que li sorgeixen a Glen trasbalsen la relació, i el que semblava un triomf ben net i dolç no ho era tant. Els fans, la gira, les hores i hores d’amunt i avall amb l’autorcar, la pressió per composar cançons que estiguin al nivell, en defintiva, tot el que queda darrera de les càmeres és el que el fiml trasllada; l’espectador viu en primera línia com si fos un membre de la banda que observa en directe a Glen i Markéta quan composen, s’estimen, passegen, discuteixen o s’emborratxen, amb una vocació d’autor que dota d’estil, classe i veracitat aquest exercici d’honestedat professional i música.
La intensitat es una tònica constant en tot el documental en un excel·lent blanc i negre i fotografia; la veu d’aquests artistes traspassa la pantalla i la veu de Glen, amb aires a la d’Israel Nash Gripka, Van Morrison o Pete Yorn, i que casa perfectament amb la de la madura Markéta, qui, amb cap fred afronta la fama; ella ha de posar els punts sobre les ‘i’ a Glen, el qual, a tota la pressió de la fama li ha de sumar una càrrega familiar al darrera que no té Markéta.
La personalitat del documental i dels personatges han justificat els diferents guardons obtinguts dels que destaquem el de la secció oficial al Tribeca Film Festival, al Milan Film Festival, a l’Stockholm Film Festival i al Newsport Film Festival, entre d’altres. Sense exagerar, la pel·lícula té moments que evoquen al treball de Vincent Moon i al de Emmett Malloy. Senzillament hipnòtic, magistralment sincer, The Swell Season és una mostra més del bon moment que viu el documental de música.