Hijos de la medianoche, de Deepa Mehta

La majoria de las coses que importen en les nostres vides ocorren en la nostra absència; i la meva vida va començar en realitat a la vora del llac Dal, en Cachemira, més de trenta anys abans que jo nasqués.

Així, amb aquest enunciat tan emotiu i eloqüent, comença un relat que recorre quaranta anys de la història de la Indía, des de 1942 fins a l’any 1977, a través d’un moment clau que canviarà les vides de dos personatges que van tenir la fortuna d’arribar al món la nit del 15 d’agost de 1947, el dia en què el país adquiria la seva llibertat en forma d’independència. Saleen i Shiva, dos nens nascuts aquella nit però de diferents classes socials, i una dona que canviarà els seus destins per sempre. Hijos de la medianoche és una Faula amb esperit ‘dickensià’ que barreja molts gèneres i continguts; és complexa, exuberant, amb tints èpics i, sobretot, és narrada amb una expressivitat que de vegades ens envaeix totalment, i d’altres, ens deixa commoguts pels fets que es van succeint. Basada en la celebrada novel·la del mateix títol escrita per Salman Rushide, que aquí a part de ser el guionista i coproductor, posa la veu en off de la cinta, navega des del drama familiar i polític, el realisme màgic, el romanticisme pictòric, fins i tot  la realitat social i cultural d’un país que comença de nou i li cal un camí per buscar-se a si mateix, tirar endavant  amb totes les seves contradiccions i humilitats. Dos éssers que seran testimoni de tots aquests canvis i que les seves vides són un magnífic reflex de la realitat que està vivint el seu país.

Cinta d’ampli recorregut que viatjarà per molts indrets i llocs fins crear un mosaic molt ampli de totes les realitats que es viuen a través de dos nois i els seus destins, aquesta epopeia que ens presenten Mehta i Rushide no deixa indiferent i, a més, ens obre una finestra per conèixer la realitat d’un país des d’una perspectiva folklòrica, ens prova una mirada agraïda i sense cap mena d’embuts manieristes. La pel.lícula ens proposa un viatge de dimensions èpiques i tràgiques, que ens portarà a moltes situacions complicades i a la vegada fascinants per l’Índia, Pakistán i Blangadesh; ens trobarem amb uns personatges que, com la majoria dels éssers humans, volen enamorar-se, sentir, riure, plorar… en definitiva, viure en aquest món, que a estones és un lloc meravellós per gaudir-ne  però d’altres es converteix en el pitjor dels malsons. Per tot plegat, el film és un conte profund sobre tot allò que ens agradaria ser i de vegades tant ens costa descobrir per nosaltres mateixos. Saleem i Shiva, podrien ser dues persones com nosaltres que viuen situacions semblants a les nostres en un context semblant. Com diuen en algun moment de la pel.lícula: “I les nostres vides han sigut, malgrat tot, actes d’amor”.