El canguro alcohólico, de Kenneth Cook

De Kenneth Cook (Lakemba, Nou Gal·les del Sud, 1929-1987) creiem que ho sabíem tot; però, estàvem equivocats. Des de Sajalín Editores ens l’havien presentant gràcies a les edicions en castellà de El koala asesino i El lagarto astronauta, dos reculls de contes en els que ens trobàvem el propi autor immers en aventures increïbles on el protagonisme el compartia amb individus ben extravagants i bèsties ben perilloses. Amb la traducció i les magnífiques il·lustracions de Güido Sender Montes ens arriben més contes de l’intrèpid autor, sota el títol d’ El canguro alohólico.  Amb un to canalla i sarcàstic, narrat en primera persona, l’autor australià ens presenta un conjunt de situacions i personatges d’allò més hilarants, construint relats on la rialla és convocada a cada instant.

Si Rousseau llegís els contes de Cook, segurament no hi estaria d’acord. El mite del bon salvatge mor en mans de cangurs borratxos, estruços malvades, nòmades sorprenents, rates desafiants i gossos suïcides. Ara bé, ni el pensador francès ni ningú, a no ser que et prenguis la vida i el món animal amb una transcendència diguem-ne hegeliana, es pot resistir a les fresques i sorprenents historietes australs atapeïdes de sarcasme i perill. Sense cap altre intenció que no sigui la d’entretenir i donar a conèixer la geografia del seu país i la varietat d’éssers vius, alguns més amables i divertits que altres, l’autor del clàssic ocult Pánico al amanecer ofereix un collage desenfadat i histriònic on les debilitats humanes acaben cedint davant la impetuositat i impressibilitat de la fauna. Homes i animals conviuen amb tanta naturalitat que tot és possible. Des del pilot d’avió que s’hi dedica per no haver de compartir espai amb cap mena de bèstia, el gos que quan veia mar perdia l’oremus, un gos més autodestructiu que Bud Powell, el millor jugador de cricket de la història o l’home que es guanyava la vida a base de polsos, Cook ens brinda l’oportunitat de seure al costat d’éssers tan comuns com increïbles. L’autor és un perfecte amfitrió, un excel·lent observador d’escenaris i escenes, sense voluntat de treure conclusions ni jutjar res ni ningú. Com si d’un vell amic es tractés, aquell amb qui sempre volem quedar perquè té anècdotes per explicar i a més amb una gràcia innata, l’autor recorre els racons d’un país que llegint-lo resulta més exòtic del que ens podem arribar a imaginar. Ara bé, aventurers, a qui no li agradaria poder explicar aquestes històries algun dia?

Si la literatura en general es prengués més seriosament l’humor, de Kenneth Cook en sentiríem a parlar. Amè, sarcàstic i fins i tot grotesc, hiperbòlic, divertit i revitalitzant, els seus contes haurien de formar part de les nostres biblioteques. En un dia dolent, la lectura d’un dels seus contes ho transforma tot. I això, no té preu.