Són de Manchester, i com ells mateixos proclamen, les seves màximes influències són ni més ni menys que The Brian Jonestown Massacre, Velvet Underground i Bob Dylan. I no van de farol. Només cal donar una oportunitat als seus treballs per adonar-nos. Des del 2009, any en el que la formació cobra vida, han publicat una sèrie d’EP’s i LP’s que els situa en l’òrbita de la nova psicodèlia rock que ens acompanya en els darrers anys. Bandes com The Underground Youth donen cos a una llarga llista de grups apareguts en els darrers anys entre els que trobem noms coneguts com Wooden Shijps, Dead Meadow, Deerhunter, The Black Angels, Thee Oh Sees, Ty Segall, i d’altres no tant, com per exemple The Growlers, Bass Drum of Death, Singapore Sling, Black Market Karma, Black Manila, The Shivas o Elephant Stone, Purling Hiss o The Flying Eyes, entre molts d’altres, conformant un panorama que recorre sonoritats més dures i d’altres menys dures (situant a un costat a The Flying Eyes i a la banda més tova a Tame Impala, per situar-nos) però sempre amb la psicodèlia a les venes.
El seu nou treball es titula The Perfect Enemy of God, format per 9 peces que confirmen d’on vénen i què pretenen: evocar els clàssics del gènere i des de l’essència transitar pels seus pantanosos i calidoscòpics terrenys. Amb Tokyo Blue, amb aires a la Velvet per l’atmosfera i a Joy Divison per sonoritats, inicien un disc ple de racons pels quals el costat més translúcid de la música deixa entreveure altres cares de la seva realitat. Per aquest camí podríem situar In Sofia’s Reflection i Veil. Amb un aire més 60’s ens trobem potser els dos temes del disc, Rodion i In the Dark I see, sempre mantenint atmosfera i sonoritats de les bandes esmentades. A Juliette, Runaway i Ritual, més pausats, sobretot aquest últim, s’endinsen en un folk enfosquit i hipnòtic, amb menció especial a Masquerade, on sobrevola l’esperit de Rowland S. Howard i l’Anton Newcombe més deprimit. Disc complex i de difícil digestió, resulta tot un exercici de psicodèlia tenebrosa i tòxica no apte per tots els públics, però sí pels que els hi agradi transitar pels passatges més vertiginosos del gènere.