Wooden Shjips són de San Francisco, i sempre s’han mogut per la segona i tercera fila de la psicodèlia rock contemporània del seu país. Després de cinc LP’s, el seu nom va passar a ser un dels més respectats i reconeguts, però lluny del focus mediàtic. La banda liderada per Ripley Johnson s’havia mogut per terrenys més secundaris ens els que s’han mogut The Warlcoks, Brian Jonestown Massacre, Black Mountain, Howlin Rain o inclús Sleepy Sun, per citar algunes de les bandes calidoscòpiques del moment, i ben lluny de la fama Tame Impala o Deerhunter, més accessibles i venerats per premsa i públic en general.
La psicodèlia rock ofereix espai per diferents propostes, i a través de textures més pop o més rock, més o menys denses, la intenció és, sintetitzant, eminentment colorista, hipnòtica i contracultural, com ve marcada des del seu naixement a la ciutat de Wooden Shjips. La banda ve marcada per uns treballs plens de densitat sensorial no apte per qualsevol oïda. Capes i capes de guitarres, base rítmica repetitiva, melodies psicotròpiques, ecos, … els californians sempre han apostat per la vessant més profunda i dura del gènere, oferint excel·lents obres com Vol.1, Dos i Vol.2. El seu cinquè treball, West, donava pistes d’un lleuger canvi, apostant per textures més lluminoses i càlides, tot i que tampoc era per tirar coets. Els va servir per donar-se a conèixer entre un públic àvid de psicodèlia més lleugera. Ara bé, tot i que la proposta dels de San Francisco seguia cercant profunditats musicals, semblava que volien veure una mica de llum. No ens ha estranyat per tant com se’ns presenten amb Back to Land, el seu treball d’enguany, que ens convida a pensar que tenen ganes de que es parli d’ells i d’arribar a un públic més ampli. No ens equivoquem, segueixen sent una banda exigent. Ara bé, resulten més immediats, i igualment lisèrgics. La col·lecció de vuit cançons, resulta, addictiva des de la primera escolta. Seguim trobant una profunditat de so important, però la panoràmica sonora esdevé més propera. Sense deixar de ser ells, es fan més terrenals. Amb menys, aconsegueixen el mateix efecte. Donant un cop d’efecte cap al pop, han aconseguit aquell equilibri entre textures idoni per arrodonir una autèntica llaminadura pels amants del gènere. No hi ha res que sobri, i en poc més de quaranta minuts, la sensació és de que la tria de temes no podia ser millor.
L’essència del gènere ben guardada, l’autenticitat de la proposta, els solos de guitarra escollits i vibrants, melodies que s’enganxen… un disc magnífic que ha de situar a la banda allà on es mereixen, en un territori transitat darrerament amb notorietat per algunes de les bandes que més estan oferint al panorama rock. Wooden Shjips ja ha d’aparèixer per mèrits propis com una d’elles.