Jeffrey Novak és Cheap Time, nom que ve de la pel·li Blood In Blood Out, de Floyd Mutrux, l’autor de Dusty and Sweets McGee, American Hot Wax i The Hollywood Knights, a qui els New York Bombs també deuen el nom. Des del 2006 ha canviat de formació del seu projecte fins que el 2009 Ryan Sweeney a la bateria i Jessica McFarland al baix es van assentar com a membres fixes d’aquest trio de Nashville. Garatge Rock amb majúscules és el seu territori, des de que el 2007 van debutar amb l’EP Spolied Brat. Alguna cosa faran bé, per haver compartit cartell, entre d’altres amb Jay Reatard, Mudhoney, The Black Angels, Ty Segall, Crystal Stilts, Wooden Shjips, Metz, White Fence, Social Distorsion, entre d’altres. Han transitat pel pop-rock de reminiscències punk a l’estil dels primerencs Redd Kross, per textures més melòdiques al més pur estil germans Davies i Alex Chilton, i pel punk-rock que destil·laven bandes com Radio Birdman, The Saints o Magazine, bandes, aquestes dues darreres, amb les que van ser comparats després del seu tercer llarg, Wallpaper Music (2012). Per si quedava algun dubte del que eren capaços el seu darrer LP, Exit Smiles, és el millor que han gravat ara. So fuzz rugós, melodies punyents, base rítmica irresistible, i tots els ingredients que il·luminen el gènere, en un treball on hi trobem totes les seves vessants, però en el que han volgut anar a més.
Segueixen sonant tant impactants discs anteriors, inclús s’atreveixen a indagar en territoris més foscos al més pur estil The Cramps, aposten també per textures més fines i pop, no s’arronsen quan han de mostrar-se més estridents i subterranis, esdevenint més compactes que mai. Cançons trepidants i caràcter urgent, el seu so podria formar part de qualsevol edició dels formidables recopilatoris Nuggets i Pebbles. Essencials, vitals, enèrgics, immediats,… els adjectius són els de sempre, les sensacions també; però, les diferències les aporten les cançons. Aquestes, quan fan vibrar, un sent la necessitat d’emocionar-se tant com quan vàrem sentir per primera vegada els The Sonics, als The Knickerbockers o als Fuzztones. Cheap Time ho aconsegueix, convertint-se en un nou referent de l’escena garage rock del moment, a través de peces que encaixen dins de la intemporalitat que se li exigeix al rock n’ roll. Exit Smiles recull les influències, que van des dels Ramones a Sparks i Van Der Graaf Generator, passant per John Cale, Quiet Sun, The Oblivians i Mudhoney. Han optat per allunyar-se de certa tendència proto-punk que els acompanyava, optant per cançons (8) més llargues que en anteriors treballs, resultant més complexos, en estructura de cançó, arranjaments i textures en general, oferint unes variants i matisos que els allunya del punk més bàsic.
Del revival psicodèlic i del garatge rock, i tots els derivants d’aquests corrents, ja podem citar un gran nombre de bandes que, des del soterrani, segueixen demostrant que hi ha molts motius per pensar que totes aquelles bandes dels 60,70 i 80 que tots tenim en ment eren un regal dels deús. L’herència deixada és inesborrable. I així queda demostrat amb el revival que hi ha d’un so i d’una manera d’entendre la música, com ho demostren Cheap Time.
Çukor, dolços artesanals a Gràcia
