Al Teatre Akademia s’hi pot veure aquests dies la darrera obra de Roland Schimmelpfennig: El Drac d’Or. A la ficció, aquest és el nom que rep un restaurant xinès-vietnamita-tailandès, ubicat en un edifici on tenen lloc diferents situacions. Així és com la renovada sala del carrer Buenos Aires es converteix en un aparentment acollidor restaurant asiàtic, a la cuina del qual hi passen coses terribles. Això sí, des de la ironia, el sentit de l’humor i el caire transgressor de l’autor alemany. En aquesta ocasió, Schimmelpfennig aposta, ja des del text, per assignar alguns papers masculins a actrius i viceversa, i no sols ho fa amb el gènere sinó també amb l’edat. Aquest joc teatral compta amb el recolzament i la complicitat del director del muntatge, el Moisès Maicas, que en destaca especialment l’aspecte lúdic i la convenció dramàtica construïda com un calidoscopi amb múltiples lectures. Els cinc actors i actrius que representen la diversitat de personatges a un ritme trepidant són Mingo Ràfols, Oriol Casals, Rafa Molina, Clara del Ruste i Bàrbara Roig. Tots ells s’enllacen en diferents situacions que tenen com a punt de partida la següent situació:
A la minúscula cuina del restaurant asiàtic hi treballen a tot gas cinc treballadors que no donen a l’abast amb la infinitat de comandes que es van dictant. El més menut de tots, anomenat Esquitx pels seus companys, és xinès i va poder arribar a Occident gràcies a tots els estalvis del seu oncle, i amb la missió, encara no realitzada, de trobar la seva germana. Però això, d’entrada, no ho sabem, ni sembla el problema d’aquest protagonista, que en té un altre de més gran, potser aparentment banal però innegable: un mal de queixal d’aquells que no et deixen viure. I què pot fer un petit xinès, sense papers, amb un dolor així? La desesperant situació d’aquest personatge serà el fil conductor de la resta de petites històries que s’entrellacen entre les parets de l’edifici d’El drac d’or, juntament amb una faula per a tots coneguda, la de la Formiga i la Cigala, que en l’imaginari de l’autor agafa unes connotacions esfereïdores.
Una comèdia agredolça o una tragèdia disfressada de comèdia, segons com es miri. Amb aquesta història múltiple, la Companyia Invisible s’endinsa en les conseqüències fosques del món globalitzat, mentre que el Teatre Akademia continua amb la seva aposta per a creacions un xic arriscades que proposen temes universals. L’obra es podrà veure a Barcelona fins el proper 16 de febrer.
On? Teatre Akademia. C/Buenos Aires 47-49.
Quan? De dimecres a dissabte, a les 20:30h. Diumenges a les 18:30h.
Preu? De 18 a 22 euros.