“L’art no és un mirall per a reflectir el món, sinó un martell amb el qual donar-li forma”.
Bertolt Brecht
La cita del gran dramaturg i poeta alemany que obre aquesta pel-lícula és una magnífica reflexió sobre la raó d’existència de l’art i la seva capacitat com a eina d’oposició contra la tirania del món. La cinta ens situa dins del context de la Rússia contemporània, amb Vladimir Putin al capdavant del govern polític del país, una mena de líder suprem i espiritual de tots els seus habitants, centrant-se en el procès judicial en el que es van veure sotmeses tres components de Pussy Riot. Nadezhda Tolokónnikova (22 anys), María Aliójina (24) i Yekaterina Samutsévich (29) formaven part del conegut grup de noies que fan música punk feminista i mitjançant performances artístiques fan reivindicacions socials, fent de les seves actuacions actes polítics on llancen proclames en contra de Putin i la seva política autoritària. En una d’aquestes actuacions, que van dur a terme el 21 de Febrer de 2012 en la Catedral ortodoxa del Cristo Salvador de Moscú (Temple sagrat de culte pels seguidors d’aquesta religió i escenari del recolzament dels representants d’aquesta església a Putin), després de realitzar una actuació que es tractava d’una oració punk que va durar 40 segons, on imploraven a la Mare de Déu perquè col·laborés a tirar a Putin, escandalitzant a tota la població russa, van ser detingudes, portades a judici i condemnades a dos anys de presó, dels quals vam complir 21 mesos perquè van ser aministiades el 18 de Desembre de l’any passat. Mike Lerner, un dels seus directors i productor de la cinta, nominat a l’Oscar en la categoria de millor documental al 2012 per “Ida y vuelta al infierno”, i Maxim Pozdorovkin, els dos artífexs d’aquesta obra que a part de constatar uns fets, defineixen el film com un document polític de denúncia contra l’estat rus i les seves actituds envers una manera de lluita que reivindica una política més social, progressista i liberal, i de com l’estat poderós utilitza la justicía de manera partidista i arbitrària segons li convé. Les tres integrants d’aquest grup activista i satíric estaven assegudes durant el judici en una urna de cristall, com si es tractessin de criminals perillosos. Un procés que va esdevenir tota una pantomima on potser no es jutjava a tres noies anònimes, sinó a tot el poble rus. Les detencions i el posterior judici van donar a les Pussy Riot una popularitat que ni pensaven, perquè el seu cas va trespassar fronteres i va tenir un grandíssim ressó internacional, i moltes autoritats, associacions dels drets humans, i personalitats públiques de països d’arreu del món varen clamar per la seva llibertat. Els realitzadors fan una pel·lícula que no deixa de ser un bon reportatge molt necessari pel seu valor polític. Un document que també ens parla de les diferentes personalitats de les detingudes, a través dels seus progenitors, esdevenint una excel·lent mostra d’una joventut indignada que no té feina i amb un futur molt fosc.