Hi ha qui deia que la realitat és un lloc on no passa res que correspongui rigorosament a la lògica. Els personatges de L’endemà de tot (Raig Verd, 2014), la darrera novel·la de Lluís Calvo, no només pensen això, també són dels que consideren que la realitat no és com és, si no com la veus, la perceps o la sents. L’autor de El món que respirava pels ulls, La tirania del discurs: protoversos i electropoemes i Col·lisions, entre d’altres, ens presenta la història de quatre personatges que intenten comprendre i assimilar un passat, present i futur que sovint fonen en un collage temporal incoherent i desconcertant.
La necessitat d’un espai vital i d’un equilibri emocional, la incertesa de la vida, els diferents punts de vista amb els que mirar l’horitzó,… Lluís Calvo ens presenta una novel·la sobre la quotidianitat de quatre supervivents que algun dia o altre hauran d’acceptar que la vida és el que un viu, si no com ho viu. Giralt, Onelli, Soteres i Villarrasa són quatre amics que viuen a Barcelona. Giralt, protagonista i narrador en primera persona del present de la història, s’ha convertit en un nòmada que fins i tot ha de dormir al carrer per no tenir diners per pagar una pensió. Necessita feina, es veu atrapat en una situació tan desagradable com de difícil solució. La resta dels seus camarades, tan diferents com , esdevenen el complement imperfecte pel dia a dia d’en Giralt, un dia a dia que per Onelli són les prostitutes, l’esperit crítica, gaudir del moment i la disbauxa, per Soteres les seves fotos i els seus anhels i actituds d’artista, i per Villarrasa l’amor platònic d’una universitària i les mil i una excentricitats que se li acudeixen per robar-li l’atenció. Les estratègies de cadascú per sobreviure a una ciutat com la nostra, les actituds davant de la vida, l’ordinari dia a dia, l’excel en el que ens empresona la inèrcia, la incapacitat per flexibilitzar mirades i actituds, i en definitiva, la vida tal i com és, tal i com passa, tal i com transcorre, és el que ens trobarem a una novel·la narrada amb dinamisme i amb una càrrega introspectiva que empenyen a la reflexió envers la batalla del dia a dia.
Els carrers de Barcelona, sobretot Ciutat Vella, són el marc en el que creix L’endemà de tot, una història narrada en primera persona en la que uns personatges travessen el present amb la intenció d’entendre el passat i amb l’esperança d’acceptar un futur que sempre és una incògnita. Podem ser nosaltres mateixos i a la vegada ser flexibles per encarar el demà acceptant les sorpreses que arribaran? Ens hem de crear unes expectatives, o inclús, perseguir utopies per tal de tirar endavant? Cal relativitzar les coses i no donar tanta transcendència a la vida? Lluís Calvo crea una bella i incisiva novel·la envers la crisi d’identitat i el sentit de la vida, retratant diferents opcions per encarar una existència que pot arribar a ser tan meravellosa com merdosa, tan romàntica com precària, tan celestial com infernal. No obstant, a l’endemà de tot, ho veurem tot d’una altra manera. Així que, calma i bona lectura.
Other Articles
